“El primer dia de retorn a l'aigua va ser molt estrany”

Bernat Lomero és un dels nedadors de la Federació Andorrana de Natació (FAN) i del Club Natació Lleida i també estudia Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE) a Lleida, i precisament allà va veure com esclatava la crisi del coronavirus. Ràpidament va tornar al Principat, on va començar a viure una nova realitat i una nova rutina que no va ser gens fàcil. “Va ser complicat perquè canviaven tots els horaris, no em quedaven gaires assignatures i va ser un gran canvi, perquè de sobte tenia quasi tot el dia lliure”, explica el nedador, que també afegeix que “els primers dies van fer-se una mica llargs perquè no sabia què més fer més enllà de la bicicleta estàtica. La universitat m’ocupava força temps, i després cada dia feia una hora i mitja d’esport amb la federació i el club. A més, vaig aprofitar per llegir i veure pel·lícules en anglès”.

Un cop des de Govern es van autoritzar els entrenaments, Lomero i els seus companys podien anar al gimnàs, però no a l’aigua, el seu medi, un fet que va ser complicat, i admet que “estem acostumats a parar molt poc, l’aigua és un mitjà completament diferent i vèiem que podíem fer tres sessions al gimnàs, però el que més necessitàvem, que era estar a l’aigua, no ho podíem fer”. De fet, reconeix que “el primer dia de retorn a l’aigua va ser molt estrany, com d’haver-te oblidat de nedar, ja que potser el cop que més temps he estat sense nedar han estat dues setmanes a l’estiu, i ara van ser-ne nou”. A més, assenyala que “també em notava com que havia perdut una mica la condició, però al final de l’entrenament ja vaig trobar-me millor, i encara que no estic recuperat del tot sí que em noto millor del que esperava”.

Amb el coronavirus, els objectius de la temporada han canviat completament, ja que la voluntat de Lomero era intentar aconseguir una mínima B per anar als Jocs Olímpics de Tòquio, cita que ha acabar sent posposada, igual que el Mundial i l’Europeu, que a poc a poc també han anat caient i deixant-se per al futur. En aquest sentit, l’esportista assenyala que “l’objectiu principal era Tòquio, estava motivadíssim, entrenant molt bé i millorant molt”, i tot i el canvi d’any, la cita olímpica segueix sent una prioritat i assenyala que “amb l’ajornament tinc un altre any sencer per lluitar per la mínima i ho donaré tot per intentar aconseguir-la”.

El 2019 Lomero va aconseguir una beca de la federació internacional als Estats Units i Tailàndia, una bona experiència que va servir-li per millorar molt, però que va deixar-li un regust agredolç. “Als Estats Units no va acabar d’anar com esperàvem ni la FAN ni la FINA, i em van proposar anar a un centre diferent a Tailàndia i vaig millorar molt”, recorda, i clou que “els sis mesos als Estats Units no van ser perduts, però no van ser aprofitats del tot, i a Tailàndia sí que vaig aprofitar-los moltíssim”.