“La pandèmia marcarà un abans i un després literari”

Durant el llarg confinament imposat per la crisi del coronavirus, la lectura s’ha convertit en un important refugi per a moltes persones. Fins i tot per a gent que habitualment no llegeix, però que amb més temps disponible i amb algun llibre pendent, s’hi ha pogut dedicar en major o menor grau. En canvi, per a d’altres –fins i tot lectors assidus– ha estat complicat mantenir el costum a causa de l’estrès generat per la crisi sanitària.

“He parlat amb persones del món editorial, lectors habituals, escriptors... i hi ha una mica de tot”, explica Elena Aranda, lectora professional i formadora en tallers d’escriptura. D’una banda, “gent que ha pogut estar més tranquil·la i ha aprofitat per llegir allò que tenia pendent”. De l’altra, “també hi ha hagut persones que s’han trobat totalment bloquejades”. I remarca que “per llegir cal certa concentració, i aquests dies potser el cap estava per a d’altres coses”. Per aquest motiu, “molts han optat per un tipus d’entreteniment que requereix menys esforç, com mirar sèries o pel·lícules”, apunta en relació amb l’auge de les plataformes audiovisuals d’streaming.

En el seu cas particular, Aranda reconeix que “al principi de la quarantena em costava molt llegir”. Alguns títols, tot i això, l’han ajudat a desbloquejar-se i a retrobar-se un altre cop amb la lectura. En cita tres: “‘El alma de las flores’, de Kaneko Misuzu, per la seva introspecció poètica tan commovedora, ‘La dona efervescent’, de Mar Bosch, pel seu humor irreverent i surrealista amb què desmunta els mites de la maternitat, i ‘Los sabores perdidos’, de Raquel Martos, per la seva sensibilitat en plasmar el poder evocador del paladar com a memòria afectiva”.

Malgrat que bona part de la seva activitat professional s’ha vist aturada, Elena Aranda ha pogut organitzar durant aquests dies, a través de Zoom, dues sessions del Club de lectura de les Valls del Nord. “La primera la vam dedicar a textos relacionats amb el tema del confinament, que també ens va servir per parlar de la nostra experiència i posar paraules al que estàvem vivint”, afegeix. En aquest sentit, posa en relleu que “ens va ajudar, perquè la lectura també pot tenir un punt terapèutic”. En la segona trobada virtual del club, “cinc escriptors andorrans ens van cedir poemes, relats i fragments amb els viatges com a fil conductor. Va ser una manera d’evadir-nos”.

Preguntada sobre fins a quin punt la pandèmia influirà en la creació, Aranda considera que “inevitablement marcarà un abans i un després literari. Serà difícil que novel·les o contes ambientats a l’època actual no hi facin referència”. Ara, caldrà veure “de quina manera s’abordarà. Crec que la qüestió es tractarà més com a escenari de fons que com a tema central”. El motiu? “Hi ha molta fatiga i ara mateix no veig gaire interès a llegir sobre això.”