“Una fotografia ens diu molt de com l'autor mira el món”

Qui o què és l’objecte de les ‘noves mirades’ del seu taller?

Els imaginaris antics es revelen insuficients per als nous reptes que se’ns plantegen. El taller és una proposta per despertar la curiositat envers nous imaginaris que ens permetin interpretar i participar en el món que ens envolta.

Tanmateix, la fotografia ofereix tan sols una imatge fragmentada de la realitat.

La realitat és inexplicable des d’un únic punt de vista; necessitem representar-la des d’una visió polièdrica. Amb la fotografia, cadascú pot participar en aquesta representació aportant-hi la seva mirada personal.

Fins a quin punt la informació o l’emoció que transmet una imatge depèn de si coneixem el context en què es va fer?

La fotografia té un poder simbòlic preverbal que estimula la lliure interpretació de la imatge que contemplem, al marge del context. De fet, la manera com s’ha fotografiat una escena ens diu molt de l’autor, de la seva manera de mirar el món.

Vol dir que la nostra mirada no s’ha banalitzat ens els darrers temps?

Depèn dels canals que triem, tot i que és cert que a la nostra societat hi ha un biaix narcisista, i que el fet que fer fotografies estigui a l’abast de tothom no ha millorat les propostes artístiques en general. Un dels reptes del taller és precisament suscitar en els alumnes la curiositat per les possibilitats de la fotografia com a mitjà d’expressió.

Com eduquem la mirada enmig d’aquest biaix narcisista?

Necessitem exercitar certa gimnàstica visual per aprendre a llegir les imatges. Primer, sense càmera, mirant altres persones, observant el que ens envolta. Després, ja amb la càmera, intentant copsar tot allò que ens transmet el que volem fotografiar: el significat, la intenció, i sobretot les emocions que sentim. Hem perdut la capacitat de commoure’ns i necessitem recuperar-la.

I com s’aconsegueix reflectir en una imatge fixa totes aquestes percepcions canviants?

Si el que fotografies et transmet un sentiment profund, aquest sentiment, d’alguna forma estranya, queda reflectit en la fotografia.

Quan fa una fotografia, com sap si està traspassant o no el que vostè anomena “la subtil barrera del respecte”?

És una qüestió de sensacions. Sovint n’hi ha prou de mirar als ulls la persona que vols fotografiar per saber si amb aquella mirada ens donem consentiment tàcit per fer la fotografia.

Prefereix la fotografia digital a l’analògica?

La fotografia analògica torna a tenir valor perquè és més orgànica, més autèntica. Amb la fotografia digital renunciem a una part d’ànima; és més un acte impulsiu.