Marcos Urarte
“Cal un pla estratègic per atraure nous inversors”
Participa al webinar de l’Empresa Familiar sobre els efectes de la Covid-19 a l’economia. És el director general de l’empresa del Grup Pharos. És enginyer industrial i també s’ha diplomat en Estadística per l’IES. Diplomat en Direcció Comercial i té el Màster en Màrqueting per EADA.
Quin és l’objectiu del webinar en què participa demà sobre la Covid-19 en l’economia andorrana i europea?
Parlaré dels reptes als quals s'enfronten totes les empreses post- Covid-19. Tractaré la necessitat del canvi de la mirada estratègica en el sentit de passar de la projectiva a la prospectiva.
Què significa?
Existeixen dues formes d'enfrontar-se a un procés de reflexió estratègica. La clàssica seria analitzar el passat de l'empresa i el present, i a partir d’aquí fer diagnòstics i projectes del present al futur. D’això se’n diu projectiva estratègica, projectar el present cap al futur. Quan els mercats han estat més o menys previsibles i tens temps per adaptar-te als canvis, això ens funciona més o menys. En la forma prospectiva, el futur és el punt de partida. Un cop he identificat en quin futur hauré de competir, encamino el meu present cap allà.
I això com ho traslladem a Andorra i les seves empreses?
És un país petit, però amb algunes empreses que no són tan petites. Si una empresa dedica avui un 20% a pensar en el demà, suposarà el 80% dels ingressos en el futur. Totes les empreses han de pensar en un futur molt immediat i que no tindrà res a veure amb el passat i el present, com més aviat sapiguem en quin futur haurem de competir, serà millor per agafar avantatge. Més enllà d’Andorra, puc dir que hi haurà canvis en l’àmbit geoestratègic.
A què es refereix amb aquests canvis geoestratègics?
Els grans jugadors geoeconòmics són els Estats Units, Xina i Europa. En canvi, en àmbit geoestratègic tenim dos grans actors: Estats Units i Rússia i un que cada vegada és més potent, la Xina.
I Europa on queda en aquest punt geoestratègic?
Europa en l’àmbit geoestratègic és un nan. I el seu futur, igual que a escala mundial, dependrà moltíssim de com es posicioni Rússia. Durant molts anys hem cregut que els nostres socis eren els Estats Units, però amb la política de Donald Trump, on Amèrica és el primer, crec que Europa ha quedat molt desemparada. D’aquesta manera, es necessita un aliat geoestratègic si vol seguir sent algú al món. Falta veure si Rússia es posiciona cap a Xina o Europa, fet que suposaria tenir equilibris o desequilibris.
Com li pot afectar tot això al Principat?
La situació que hi havia abans de la Covid-19 d'incertesa i un increment de la inseguretat; totes aquestes coses que passen al món acaben beneficiant Andorra perquè és un país segur i hi existeix poca incertesa. També és cert que ha d'acabar planificant un pla estratègic de país. El país té molta dependència del turisme, de tot el que és retail i també del que era el món financer. Cal que hi hagi un pla per ser capaç d'atraure nous inversors i el talent.