“Soc un ocell de bosc, i m'agrada entrenar-me a fora”

Ramon Aranda és una de les Titan Legends, i és que ha participat a les 14 edicions de la Titan Desert que s’han celebrat fins ara en una de les curses més dures del món, a més d’haver disputat altres proves com la Titan Series Arabia. Enguany, però, haurà d’esperar per fer la seva 15a participació a la prova pel desert del Marroc, ja que la prova programada a l’abril es va acabar passant a la tardor a causa del coronavirus.

“El primer és la salut de tothom i la salut mundial”, explica sobre l’ajornament de la cursa, i afegeix que “esportivament va saber molt greu per la gent que l’està preparant, però hi ha prioritats, i jo agraeixo l’organització per la decisió presa”. El canvi de data no impedirà, ni de bon tros, que Aranda torni a ser tità, i qüestionat per si tornarà al desert, respon amb contundència que “per suposat, estic amb moltes ganes i espero que no hi hagi cap rebrot a la tardor, i si es fa, el Ramon serà allà per córrer-la per 15a vegada”. Però què té el desert per anar-hi 14 vegades a competir-hi? Aranda contesta que “la cursa en si, els paisatges espectaculars que veus, competir amb molt tipus de gent i de tots els nivells, les situacions extremes que hi ha, tot és molt especial”.

Acostumat als reptes, confessa que el del confinament n’ha estat un, i de molt gran, i explica que “ha estat un repte, però ja no per a mi, si no per a tothom perquè és una experiència única que ningú recorda”, i agrega que “ha sigut una experiència molt estranya pel fet de no poder sortir, però ens hem hagut d’adaptar”. En aquesta època de confinament, els esportistes s’han hagut de reinventar amb aplicacions virtuals o el famós rodet, i Aranda confessa entre riures que “jo soc un ocell de bosc, i a mi el que m’agrada és entrenar-me a fora, així que el confinament m’ha tocat una mica la gaita”. A més, assenyala que “jo no tenia rodet ni res de tot això i vaig tenir la sort que un amic me’l va deixar, però a mi el que m’agrada és l’aire lliure, i les sensacions del primer dia van ser brutals quan ja vaig poder pedalar a fora i anar per la muntanya”. Per últim, Aranda té clar que després d’aquesta situació “ho apreciarem tot molt més”, i destaca que “quan hem pogut sortir en bici amb amics no ens hem abraçat per mantenir el protocol, però compartir una sortida en bici o anar a un restaurant s’ha tornat molt especial i la gent ho valora”.