“Som el binomi cos-ment i si un falla ens alenteix”

han canviat els mètodes i les tècniques dels fisioterapeutes i de practicar ioga en els darrers anys?

Gràcies a la feina dels mitjans que fan divulgació de les diferents opcions terapèutiques, l’educació global de la població és millor. La gent ara té més capacitat d’autonomia i de tria per poder escollir el més adequat. Els sanitaris hem obert un ventall de tècniques. Potser abans n’utilitzàvem unes i ara cada vegada més fem servir tècniques que són molt eficients i que no tenen risc ni efectes secundaris.

Amb la pandèmia del coronavirus han canviat aquestes tècniques o la manera d’utilitzar-les?

El model de treball que feia servir abans de la Covid-19 era amb un enfocament amb una atenció molt individualitzada i amb grups petits. Per tant, no m’ha canviat gaire l’enfocament de treballar. Sí que és cert que he hagut d’incloure rutines d’higiene amb l’ús de la mascareta, deixar les sabates a l’entrada, etcètera. Els meus pacients ho han entès ràpidament ja que són fàcils d’aplicar. Així, puc dir que el model de com entenc i aplico la fisioteràpia no ha canviat durant la pandèmia i sí que m’ha obert una finestra nova de treball.

A què es refereix?

De seguida que va començar el confinament els vaig oferir seguir amb els tractaments en línia. Una de les teràpies és el moviment actiu, conèixer-nos el cos, saber copsar com ens parla la nostra ment. Tot això es pot fer en línia i, de fet, encara hi ha grups que volen fer-ho d’aquesta manera. Ens dona la possibilitat de continuar el tractament i que no es vegi alterat. El que ens dona èxit de la teràpia és la continuïtat, és una eina més que ens permet establir.

Podríem dir, doncs, que no ha estat dolent aquest temps?

A ningú li agrada la pandèmia però des d’aquest punt de vista que parlava han sorgit noves oportunitats i si em focalitzo en la meva pràctica professional, torno a tenir la gent i tinc ventall per donar tractaments.

Creu que sorgiran noves patologies post-Covid-19?

El confinament i la situació d’incertesa en molts àmbits, no només de la salut, ens ha passat factura emocional. Les persones som el binomi cos-ment i si un d’ells disfunciona ens alenteix. En alguns pacients he vist que la seva patologia o malaltia s’ha vist agreujada per aquesta situació d’incertesa, per la por. Les penes de l’ànima també es refereixen al cos. En aquests pacients ho trobo.

Quin col·lectiu considera que ha patit més aquesta situació excepcional?

No ho sé perquè hi ha diferents casuístiques. Tots els col·lectius ho hem viscut d’una manera o d’una altra. Els infants ho han patit per no poder sortir. Els adults també pel fet d’haver de tancar els negocis, entre d’altres. I la gent gran també ha patit.