“Sempre he volgut treure el millor de mi i superar-me”

Com ha portat l’activitat lectiva virtual?

En el meu cas prou bé. Al final és cert que s’ha fet més pesat, però a mi m’agrada treballar al meu ritme des de casa fent videoconferències per treballar els exercicis. Però també és veritat que no és el mateix fer preguntes als professors per correu electrònic que ensenyar-los un càlcul i que te’l puguin corregir al moment.

Ser alumne a casa requereix també disciplina per no caure en distraccions...

Jo és que normalment apago el wifi del mòbil, em faig un te i em quedo tancat a l’habitació. Les distraccions pel que fa a l’estudi les he controlat força bé, així que l’adaptació ha estat força ràpida.

Malgrat ser un curs atípic, ha rebut el Premi Nacional a l’Estudi...

Sí, ha estat un any diferent, però sempre he tingut la BAC entre cella i cella. Tot i que l’últim trimestre ha sigut més tranquil, a mi no m’agrada aturar-me i he lluitat fins a aconseguir el meu objectiu.

Imagino que deu fer il·lusió rebre aquest reconeixement...

Sí, i tant. Ja fa tres anys que coneixia l’existència d’aquest premi i sempre l’he tingut al cap com una meta per acabar l’any. Estic molt content perquè volia ser el millor del Lycee per tenir el premi, ja que he treballat molt i és una recompensa a l’esforç.

Quin ha estat el secret?

El secret per haver-ho aconseguit és que sempre he volgut treure el millor de mi i superar-me. Darrere d’aquest premi hi ha molta perseverança i constància. Jo vull arribar a ser investigador en mecànica quàntica i si no ho arribo a ser no serà per culpa de no haver treballat prou.

Sona molt ambiciós...

És que ho tinc clar des de fa molt temps. El problema és que sempre he dubtat de l’àmbit, és a dir, si em dedicaria a una especialitat de medicina o matemàtiques, però al cap i a la fi la mecànica quàntica és la que més portes em pot obrir.

On es veu treballant d’aquí a uns anys...

El que seria excel·lent, que no sé si arribarà algun dia, és ser investigador de l’Alzheimer per trobar la cura, però per això primer hauria de fer un doctorat.

D’on sorgeix aquesta motivació? Ha tingut algun familiar amb Alzheimer?

La idea em va sorgir després de veure la pel·lícula de Sempre Alice. Em va semblar que era la pitjor malaltia que hi ha al món, fins i tot pitjor que el càncer.

Per complir aquesta fita haurà de passar abans per l’etapa universitària. Què n’espera?

M’imagino un món molt diferent al d’Andorra, perquè vull anar a Tolosa a estudiar, on també hi ha la meva germana. Tinc moltes ganes d’anar-hi, suposo que serà força difícil, però intentaré seguir treballant amb perseverança.