Carme Bosch

“Els medicaments no estan en pugna amb la fitoteràpia”

Etnobotànica. Tots els secrets de les plantes. La primera quinzena d’agost impartirà al Museu de les Trementinaires de Tuixent un seguit de tallers sobre les propietats de flors i plantes silvestres, entre els quals un dedicat a “les flors de les bruixes”.

Carme Bosch

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Al taller sobre les flors de les bruixes li dediquen el doble de temps que a la resta.

Dura el mateix que els altres dos, Iniciació al coneixement de les herbes remeieres i Plantes aromàtiques i cosmètica natural, però el fem dues vegades perquè acostuma a haver-hi molta gent interessada. Potser fins i tot l’haurem de fer tres vegades, perquè enguany els grups han de ser més reduïts per les mesures contra la Covid-19.

El nom del taller dona peu a deixar volar la imaginació.

La curiositat, més aviat, segons l’experiència d’altres anys. En general, les persones que s’hi apunten s’interessen sobretot pel coneixement de les plantes que es relacionen amb les bruixes tant des del context històric com pel que fa a les rondalles i llegendes que han arribat fins als nostres dies. També és cert que la gran majoria de persones que segueixen el taller són dones; potser per empatia amb les dones que van ser perseguides i executades per bruixeria.

Parlar de plantes i bruixeria no implica donar difusió a supersticions sense gaire fonament?

El taller sobre les flors de les bruixes neix a partir d’una exposició sobre aquest tema que em va encarregar l’ajuntament de Girona. A l’exposició hi explicava força exemples de com les dones acusades de bruixeria preparaven ungüents i pocions per protegir-se elles mateixes, però també perquè els demanaven la gent dels pobles per guarir-se de la malastrugança. Tot això està ben documentat històricament. Creure-hi o no, ja és una opció personal de cadascú.

El coneixement que té de les propietats de les plantes, com l’ha adquirit?

La meva formació és autodidacta, a partir de l’observació de la natura; de parlar amb pagesos i pastors, però també amb metges, farmacèutics i botànics; de llegir tractats específics i reculls de folkloristes...

Bona part d’aquesta informació s’ha perdut, també a pagès.

A pagès també hi ha cotxes i televisió i tenim el CAP i el metge a prop, i de mica en mica es van oblidant els remeis tradicionals.

Vostè, quan es troba malament, recorre a la fitoteràpia o als medicaments?

Depèn. Per a una indigestió, per exemple, una tisana de camamilla pot ser un bon remei; però si el problema persisteix cal anar al metge i seguir el tractament que et prescriu. La fitoteràpia no està en pugna amb el fet de prendre medicaments; són àmbits perfectament complementaris.

Hi ha remeis, però, que semblen complicats de preparar, si més no sobre el paper.

Tradicionalment, tots se solien preparar a la cuina de casa. No és tan complicat, només cal pràctica. I pel que fa a les herbes, al balcó es poden conrear les més habituals sense cap problema.

tracking