“La fotografia de concerts és l'àmbit on millor em sento”

Ha estat fent de fotògraf de l’FC Santa Coloma. Com va sorgir l'oportunitat?

Va ser tot molt natural, un molt bon amic meu, que forma part del cos tècnic, coneixia el meu treball en l’àmbit fotogràfic i no va dubtar a proposar-me a la directiva del club per millorar-ne la imatge. Durant els darrers anys la lliga andorrana ha evolucionat molt positivament, i des de fa un temps els equips comencen a donar-li importància a la imatge del club. Avui dia, és molt important tenir bona presència a les xarxes.

Quines mesures de seguretat havia de prendre?

S’havia de seguir un protocol a l’hora d’entrar a les instal·lacions de la FAF: ens feien rentar les mans amb gel hidroalcohòlic, ens mesuraven la temperatura corporal i, com a equip de premsa, era obligatori portar en tot moment la mascareta posada. Tot i això, el que més impediments m’ha suposat és que en algunes ocasions els treballadors em concretaven les zones per on em podia moure, sovint molt limitades, cosa que feia un pèl difícil la meva tasca.

Quan va començar a fer fotos?

Sempre m’ha agradat enregistrar els moments que visc, però el punt d’inflexió va ser fa ja una mica més de dos anys i des d’aleshores em vaig endinsar en un món que m’apassiona cada dia més.

Quines són les experiències que més destacaria?

Sens dubte l’experiència de l’any passat, on vaig poder fotografiar els Buhos i a La M.O.D.A, als concerts de la festa major de Lleida.

Ha provat diferents registres, què és el que més li agrada?

Tot i que m’agraden molt els retrats, la fotografia de concerts és l’àmbit on millor em sento, ja que connecta dos mons que m’apassionen, la música i la fotografia. A més, m’ha fet veure la cara B del món de la cultura, que està formada per moltes més persones de les que veiem a sobre de l’escenari. Hi ha els tècnics de so, de llum, els encarregats del marxandatge i els fotògrafs, per aquest motiu és tan important donar la importància que es mereix a la cultura, i consumir cultura, sobretot en moments tan complicats com els que estem vivint.

S’hi dedicaria professionalment?

És una pregunta molt complicada, perquè actualment em dedico a una feina que també m’apassiona, la de ser mestre, però sí que és cert que, dedicar-me plenament a la fotografia em faria molt feliç, tot i les dificultats laborals associades al sector.

Quines expectatives de futur té?

En l’àmbit fotogràfic, si la “nova normalitat” ho permet en algun moment, m’agradaria fer de fotògraf d’algun festival de música important, però això és apuntar ben alt perquè hi ha molta competència. En l’aspecte educatiu m’agradaria seguir formant-me i començar una carrera relacionada amb la psicologia i l’educació, crec que són dos mons que actualment haurien de coexistir.