“El cinema és una extensió meravellosa de la realitat”

'El mismo dia, a la misma hora' neix d’un encàrrec empresarial...

Sí, la farmacèutica Novartis estava buscant una manera de comunicar-se amb la societat d’una forma diferent. No tenen interès a vendre res, sinó d’explicar d’una manera diferent quins són els seus valors. I nosaltres vam utilitzar la ficció per explicar els nous valors que s’originen a partir de la convivència de diverses generacions. L’objectiu era demostrar que es pot tocar la consciència i el cor de la societat d’una manera diferent.

Quina és la síntesi del curtmetratge?

Són tres històries d’amor que s’interrelacionen. El plantejament de l’obra parteix de saber què passaria si dos homes s’enamoressin de la mateixa persona, és a dir, un amor triangular que deixa en una situació delicada dues persones que tenen el mateix sentiment per una noia. És una comèdia entranyable.

Ha viscut aquesta situació en primera persona?

No, no (riu). Però no sé si hagués sigut tan generós com els personatges. L’amor a vegades pot ser una mica egoista i no estem acostumats a posar-nos a la pell de l’adversari. I en aquest cas els adversaris són molt solidaris. És una història de valors perquè, per desgràcia, és fàcil veure com les persones, motivades pel que sigui, solen prendre decisions individualistes, però quan veus persones que trenquen la norma es converteixen en referents.

Imagino que va sentir una gran satisfacció en rebre el premi...

Sí, quan passa una cosa així estan reconeixent molta gent i aquest premi és un homenatge a tots els que hi han treballat. I després penses en el caràcter universal de l’obra perquè la història ha arribat a l’altre costat de l’Atlàntic. Això, tenint en compte que el curt acaba de sortir del forn, ens ajuda molt a tirar endavant i pensar que l’obra té recorregut.

Li agradaria tenir una oportunitat a Andorra?

Res m’agradaria més. Fa temps que busco un projecte independentment d’on vingui el finançament. Poder explicar una història encara que sigui un format promocional per al país. Andorra té una capacitat meravellosa de reciclar-se tot i no tenir una indústria audiovisual. Amb les muntanyes d’Andorra sempre he trobat misteri i romanticisme.

Ha parlat de valors però, quin és el segell característic que li agrada impregnar en les seves obres?

Soc un enamorat del cinema en tots els seus gèneres i necessito que hi hagi emoció en les històries. El món s’està tornant un lloc bastant fred i jo involuntàriament vaig en direcció contrària. Vull fer somiar perquè el cinema és una extensió meravellosa de la realitat. No estic gaire a favor de la industrialització, el cinema està més a prop del documental.