“L'esquí sempre estarà a la meva vida i mai marxarà”

La decisió més dura i difícil de la seva vida.

Sí, i tant! Una decisió molt difícil, que he vingut rumiant des de fa un temps i que no ve d’un dia per un altre. Porto tota la vida intentant perseguir un somni, el d’estar a dalt de tot, però arriba un moment en què si veus que no estàs al nivell i no et trobes tan còmode com sempre és millor deixar-ho estar.

La por i les contínues lesions, una barreja desagradable.

L’aspecte mental és cabdal al freestyle i, en el meu cas, ja no estava al 100 per 100 i tenia massa dubtes. Per tant, com li deia, arriba un punt que has de pensar com redireccionar la teva vida.

Maleït cap...

Sí ja, malauradament, portes un rodatge de lesions, això et fa pensar molt i no pares de menjar-te el cap. Apareixen els dubtes, la falta de confiança i els “i si...” que, en el nostre món són mortals. Si no estàs amb tot a l’hora d’intentar un truc, no creus que el podràs rebre bé i dones voltes al “i si caic, i si em faré mal, si em lesionaré...”, aquí és quan et planteges les coses seriosament.

El freestyle és una disciplina molt arriscada.

Ha estat aquesta temporada quan he vist que intentava seguir el ritme de l’equip i que cada cop que intentava un truc nou, uns em sortien, però d’altres no. El cap, inconscientment, pensava en les petites lesions al colze o al genoll i en totes les molèsties.

La FAE assegura entendre la teva decisió.

Entenc que és així i ells sempre m’han donat suport. Ara, però, hem tornat a perdre la plaça de Copa del Món de Big Air i ens hauríem de centrar a classificar-nos la temporada vinent. Això suposa intentar estar al top-30 en menys d’un any per poder estar als Jocs Olímpics de Pequín. Vaja, que és un repte que t’obliga a donar-ho tot, el 200 per cent, i jo ja no estava en aquest punt.

La seva vida anirà sempre lligada al món de l’esquí.

L’esquí mai marxarà de la meva vida i sempre estarà amb mi. Ara ho enfocarem d’una manera diferent i, en lloc de competir, faré els trucs que vulgui, quan vulgui i els gravaré per fer vídeos i dedicar-me a les xarxes socials.

I també té un projecte molt engrescador entre mans.

Un documental de la meva vida que va quedar aturat pel tema del coronavirus. Tenim gairebé un quart de pel·lícula enregistrada i ara intentarem gravar el màxim que es pugui. La idea és explicar tota la meva vida en el món del freestyle i com he viscut la competició des que vaig començar.

Al seu cap està ser preparador?

Encara em queden molts anys d’esquí, de seguir gaudint d’aquest esport i no descarto en un futur poder ser entrenador o jutge. Hi ha moltes coses que m’agradaria fer dintre d’aquest món.