“L'Àlex ha tret la gemma de la roca que érem cadascú”

Vostès coincideixen en un curs d’escriptura....

14 dosis de tinta és la meta d’un curs d’escriptura creativa d’Àlex Puig, i el que ens unificava en el fons eren les ganes d’escriure, tots teníem aquesta sensació al cos d’haver escrit coses abans però sempre a nivell d’aficionat. I es va presentar aquesta oportunitat per poder participar en aquest curs i poder fer ja quelcom més professional, aprendre tècniques.

I el llibre?

Una de les grans il·lusions era que al final faríem una publicació amb relats que poguéssim treballar durant el curs. Era el desafiament de poder plasmar-lo. Tots teníem el nostre públic objectiu que generalment són persones properes i que sí que et diuen que tot està genial però quan la cosa ja és seriosa no està tan bé. I l’Àlex com a mestre i com a bon artesà ha sabut treure aquesta gemma que hi havia dintre de totes les roques que érem cadascú. Ens va ensenyar l’armadura per aguantar els cops però després va venir amb el martell. I això és important perquè la crítica de veritat, la constructiva, és la que t’ajuda a créixer.

Hi ha algun nexe d’unió entre els relats?

En principi com que era tot lliure podíem escriure del que volguéssim però sí que tenen un delicat punt d’unió tots perquè procuren sorprendre i tenen molta intriga, suspens.

Per què 14 dosis de tinta?

Va arribar el moment de posar noms i catorze sí, perquè són els relats entre l’Àlex i nosaltres més dues dosis extra que serien de dos altres professors que ens van fer classes magistrals, Ricard de la Casa i Elisabeth Zorita, i vam començar a pensar, i de sobte va venir com una ombra que es va allargar a l’habitació i va ser com “catorze sí, catorze dosis de tinta!”, i ja ho teníem. Representa molt bé que és un llibre en què pots entrar i sortir d’una manera molt senzilla: entrar i llegir un relat i deixar-lo i tornar a entrar perquè encara que tinguin un punt d’unió els relats són molt variats.

I la seva contribució?

Personalment em decanto pel terror i el suspens, hi participo amb dos relats i un fa referència a la desconnexió d’un pare i un fill, que encara que s’estimin molt, per les circumstàncies que es viuen de vegades hi ha barreres enormes que et separen al dia a dia i aquests monstres són molt quotidians. I un altre és un relat d’un xef que lluita per aconseguir la tercera estrella Michelin d’una forma una mica revolucionària.

I expliqui’m quelcom dels companys...

Els meus companys han creat uns ambients molt bons, un tribut a Lovecraft, atmosferes futuristes, el relat de com un dia preciós es pot tòrcer de molt mala manera, un altre que recrea l’ambient dintre d’una habitació en què sents que estàs atrapat...