“La presència de grans campions fa únic el campus”

Després de l’èxit de l’any passat semblava obligat repetir.

La primera edició va tenir molta acceptació, sí. Després del confinament vam haver de fer, com tothom, una aturada important però ens hi vam posar quan les coses es van calmar una mica. Teníem clar que s’havia de repetir i més tenint en compte que hi havia molta demanda.

Una convivència molt profitosa per als joves.

Es fan unes cinc hores diàries d’entrenament intensiu de trial i, a més, s’organitzaran altres activitats esportives com classes de mecànica de la moto i xerrades de nutrició esportiva. A més van tenir classes de ioga, entrenaments físics i una mica de disciplina esportiva, una ensenyança molt important en gent d’aquestes edats. També, el que busquem durant la setmana és el fet de millorar el rendiment, ja que sabent que entrenen en alçada i en alta muntanya, és un aspecte que els ajuda molt.

A més els participants poden rebre els consells de grans campions.

És el que fa únic el campus. Que vinguin tots aquests pilots internacionals és una benedicció per als joves i no hi ha cap altra estada al món que pugui oferir això. A més està el tema de proximitat perquè grans pilots com Toni Bou són residents i les altres figures del trial són catalanes i estan a prop de casa.

El gran al·licient per als participants del campus quin és?

Tenir moltes hores intensives de trial n’és un, sens dubte. A més, el fet que vingui gent com Toni Bou, Jeroni Fajardo, Pol Tarrés o Miquel Gelabert atrau moltíssim la gent. Cada dia no es té el privilegi d’entrenar amb aquests campions.

Per als cracs també ha de ser enriquidor adreçar-se als joves.

Fer de monitors i compartir les seves experiències amb ells fa que es vegin reflectits d’alguna manera. Quan ells eren petits i tenien aquestes edats no tenien l’oportunitat de participar en un campus així. Per a ells ha estat molt emocionant veure nois i noies de 8 anys a sobre d’una moto i que al·lucinen quan els grans campions els diuen qualsevol cosa.

Una estada marcada per les mesures de seguretat.

Evidentment. Hem seguit els protocols de Govern i els hem respectat fil per randa. S’ha fet una única unitat de convivència, un grup reduït de 17 persones, i per a qualsevol cosa que es feia fora del grup tothom anava perfectament protegit.

Pensem ja en una tercera edició?

Sí, i tant, tot i que encara és molt d’hora perquè tot just hem acabat aquesta segona edició. Ara bé, el que sí que ens estem plantejant donada la demanda és fer dos torns per evitar que molta gent es quedi fora del campus.