“Clàssic és qui transcendeix el temps i esdevé referent”

En diàleg imaginari basat en un encontre real.

Així és. Cap al 1909, el poeta Pierre Louÿs va organitzar un sopar a París al qual va assistir bona part del món artístic de la ciutat, i a una de les taules van coincidir Manuel de Falla, Ricard Viñes i Claude Debussy, que va establir amb Falla una forta amistat que van mantenir fins al final dels seus dies.

Li ha resultat difícil conjugar dos estils musicals tan contrastats?

Un dels propòsits del programa és precisament mostrar aquest contrast en vuit episodis o blocs temàtics que reflecteixen la màgia i l’embruix (que no és el mateix) d’un compositor i l’altre: més oníric, Debussy; més punyent, Falla.

El concert està dividit en dues parts ben diferenciades.

Totes dues parts mantenen el mateix esquema, però els temes de la primera fan referència a records més físics, com la infantesa o l’arribada a París, mentre que la segona part comprèn peces que es corresponen amb un llenguatge musical més madur, més elaborat, i fan referència a intangibles com el misticisme, l’amistat o els somnis.

Diu que quan interpreta una partitura vol traslladar al públic un relat; és un músic amb ànima de narrador?

Quan toco una obra estic reproduint un seguit de sensacions i d’emocions que vull que capti l’oient, i per a això disposo d’un llenguatge com la música, que és un llenguatge abstracte i alhora universal. Tanmateix, les imatges que tinc al cap quan toco i les que pugui suscitar en l’oient no tenen per què ser les mateixes; l’important és que s’estableixi una connexió entre públic i intèrpret.

La connexió que estableix amb el públic és la mateixa que estableix amb els seus alumnes?

Ser professor és una responsabilitat molt gran. És important adonar-se del valor de l’experiència, i recordar també les classes que has rebut com a alumne, per elaborar els teus propis recursos com a professor.

Com s’aconsegueix que l’alumne aprofiti realment les classes?

Hi ha tres factors que són molt importants: que l’alumne estigui motivat, que no vagi a classe per obligació, que la família li sàpiga inculcar l’hàbit del treball i que el professor l’ensenyi a estudiar.

Darrerament va publicar un disc dedicat a la música de Gershwin; és un primer pas per obrir la seva carrera al jazz?

Aquest disc és fruit d’un projecte que vaig presentar a Warner Classics i que van acceptar, però no considero que sigui un apropament al jazz. Per a mi, clàssic és tot allò que passa el garbell del temps i queda com un referent, i en aquest sentit, Gershwin és un compositor clàssic que va saber aprofitar elements de la tradició musical popular americana.