Per què no em quedava a Nàpols

Anar de Nàpols a Capri amb una persona del grup que es mareja i es nega a prendre una Biodramina és una idea nefasta. T’espatlla el dia. Primer perquè fins que no es recupera passa força estona i després perquè un cop recuperat comença a pensar en el viacrucis de tornada. Ara bé, el problema principal d’anar a Capri no és aquest, sinó el mateix Capri. Ben mirat, la visita us la podeu estalviar, a menys que sigueu d’aquells que van als llocs perquè diuen que s’hi ha d’anar. Només baixar del transbordador, encara que ens trobem a final de l’estiu, comencen les cues inacabables per pujar al funicular que et porta a la ciutat de Capri, infestada de turistes, botigues, restaurants i tot caríssim. Una mena de Roca del Vallès, això sí, amb una història impressionant. A banda que cor­res el perill de trobar-hi algun conegut. Però pot ser pitjor. Que la teva sogra hi hagi estat temps enrere, et faci una recomanació i la segueixis al peu de la lletra. En aquesta ocasió va insistir que havíem de visitar la grotta azzurra. Quins fart de riure es deuen fer els guies de tots els carallots, entre els quals m’incloc, que després de pagar gust i ganes esperen més d’una hora en una barqueta per entrar, en una altra barqueta, en una mena de bassa dins de la muntanya. Uns 45 segons dura la presa de pèl. Es veu, i dic es veu perquè jo no vaig veure-hi res tot i portar els vidres de les ulleres impecablement nets, que quan ets al bell mig els raig de sol entren a la gruta i l’aigua s’il·lumina d’un color blau exageradament intens. Una epifania, vaja. En acabar el pocavergonya que rema i et martiritza amb una ridícula cançoneta italiana encara s’atreveix a demanar propina. La història de l’illa, els llocs que diuen que s’han de visitar i allò de les platges paradisíaques, els racons inoblidables i les vistes per emmarcar, ho consulteu a la Wikipedia.

Deixeu Capri per als col·leccionistes de tòpics i opteu per l’illa de Procida que no ho lamentareu; sempre que l’aixafaguitarres s’hagi pres la pastilla.

RECOMANEM

Taxis descapotables No és una atracció però s’hi assembla perquè condueixen com els taxistes napolitans, que significa que no hi ha norma de circulació que no se saltin. Però descapotats.