El regal de les reines

En ruta cap a una tranquil·la platja portuguesa sobresurt un poble emmurallat al voltant d’un castell en un turó. Les guies l’anuncien com una proposta en les excursions des de Lisboa i per a qui es dirigeixi cap al nord està a mig camí cap a Porto. Óbidos és un racó medieval molt ben conservat per recórrer sense un ordre prefixat per anar baixant i pujant pels carrers costeruts que van apareixent a dreta i esquerra de l’eix central que porta cap al castell i anar trobant esglésies i cases blanques amb lluents blaus i grocs a les finestres i les portes i amb les característiques rajoles portugueses en més d’una façana. I flors. Moltes flors decoren qualsevol construcció que s’han anat reconvertint en espais turístics en la rua central.

Botigues de tota mena, algunes molt curioses com la llibreria del mercat biològic, on conviuen exemplars de segona mà amb les verdures i fruites dels pagesos de la zona, i restaurants adequats en sinuosos locals on el lavabo pot ser un racó enmig d’un mur amb segles d’història. Establiments petits poc engrescadors en temps de distanciament social però amb àpats originals amb personalitat pròpia que tornaran a recuperar atractiu. Perquè a la vila coincideixen milers de turistes a l’estiu, alguns amb molta pressa per completar la visita guiada amb parada en alguna altra ciutat abans de tornar a la capital.

La història reserva un paper important a Óbidos com a guaita de desenes de quilòmetres de terres, ara agrícoles (per cert quantes carbasses es conreen a Portugal), que es poden observar fent el recorregut per la muralla. Abans van ser planes conquerides per romans, àrabs i cristians que van donar renom a la vila des que un rei va convertir-la en regal de noces per a la reina i la tradició es va anar repetint. Aquella manera de viure es recrea cada any en un festival de teatre amb cavallers, músics i parades a l’entorn del castell. En un recinte amb auditori i casetes de fusta entre grans pedres i molts punts de mira per albirar gairebé el mar. La part més noble s’ha transformat en pousada, un allotjament d’alt standing encaixat entre l’austeritat medieval.

RECOMANEM

La ginjinha és el licor de guindes que el visitant troba a la porta de qualsevol edifici. Se serveix en una tassa de xocolata comestible, blanca o negra, a gust del consumidor.