L'autogestió de la seva identitat

En el bressol de la civilització occidental s’erigeix un dels barris més autèntics d’Europa. Exarchia, que està ubicat al cor d’Atenes, és un districte de caràcter indomable que es regeix per les seves pròpies normes. La seva idiosincràsia és massa complexa per reduir-la a un mer estereotip. La diversitat del lloc possibilita que en els mateixos carrers convisquin anarquistes, activistes, estudiants, immigrants, rodamons, okupes, refugiats i fins i tot algun narcotraficant.

Per comprendre els seus orígens, cal contextualitzar la massiva revolta contra la Junta dels Coronels, el règim dictatorial que s'havia instal·lat a Grècia des del 1967. Set anys després, els estudiants de la Universitat Politècnica van deixar d’acudir a classe en senyal de protesta. La revolta va aglutinar tota una generació que es va concentrar a l’interior de les aules com a símbol de la resistència. Per evitar el reclutament de joves reaccionaris, les forces policials van violar l’asil universitari i van intervenir amb extrema brutalitat. Més de cinquanta joves van morir en l’acte que va constituir la fi de la dictadura, que va caure l’any següent.

Malgrat no complir els cànons estilístics dels principals itineraris turístics, l’atractiu del barri rau en els estrets carrerons en els quals s’amunteguen acolorides terrasses. Els bulliciosos cafès i pubs de la zona generen una jovial atmosfera, exponent de la vida bohèmia. Entre els pintorescos racons que amaga el barri també s’intercalen llibreries de tradició llibertària amb discografies d’antany. Les parets plenes de grafitis reivindicatius i els murs abarrotats de pòsters amb consignes polítiques configuren els principals trets d’aquest peculiar ecosistema. Les façanes dels edificis són el llenç de l’art urbà, a vegades fins i tot clandestí. La profunda crisi econòmica ha aprofundit en els missatges de denúncia, expressats en autèntiques obres artístiques. A més, Exarchia no és aliè a l’orografia de la ciutat i molts dels seus carrers són empinats. Les escales per dirigir-se al turó d’Strefi, el punt més alt del barri, estan engalanats amb plantes enfiladisses i jardineres.

Recomanem

Parc de Navarinou Era un aparcament fins que els residents van treure l’asfalt, hi van fer arribar camions amb terra i hi van plantar arbres. Avui és un lloc obert per a la creativitat.