Salvat de l'aigua

Antonio Banderas passejant entre cases en ruïnes. No troba més que brolla al que era la casa familiar i puja al castell des d’on albira, amb el paisatge d’un gran pantà de fons i la devesa extremenya, un cotxe que arriba per una carretera de terra conduït per Victòria Abril. És el final d’Átame, la pel·lícula de Pedro Almodóvar amb un desenllaç feliç amb els acords de Resistiré després de la turmentada i estrambòtica relació entre els dos protagonistes, i és el moment de glòria cinematogràfic d’un poble destinat a la desaparició. Granadilla havia d’acabar submergit sota les aigües embassades del riu Alagón. L’Estat espanyol va expropiar la zona habitada i les terres de conreu en una època d’efervescència per crear regadius i els veïns van haver de desallotjar una localitat amb segles d’història a finals dels cinquanta. L’aigua no va arribar a inundar el que era una vila emmurallada d’origen àrab en la ruta de la Plata però l’abandonament va ensorrar les construccions i la vegetació va conquerir tots els espais. Llocs que dècades després, el 1980, es van rescatar de l’oblit amb un programa de recuperació del conjunt històric. Primer es va restaurar la muralla i el castell des del qual Ricky, el personatge d’Antonio Banderas, contempla les terres negades i on no va arribar el pantà de Gabriel y Galán.

La rehabilitació ha estat fruit de campaments d’estudiants que han donat colorit a edificis d’ús social i cultural en un recinte envoltat de frondosa natura i fauna de caça i aus atretes per l’aigua, tancat per un reixat només per a vianants. El visitant ha de deixar el cotxe a l’aparcament habilitat fora del que ara és un poble museu en una petita península. La proposta és passejar entre construccions recuperades i moltes cases de pedra ensorrades, de vegades reclamades per descendents dels antics propietaris que van perdre qualsevol dret amb les indemnitzacions que van cobrar. No hi ha punts de restauració, ni comerç, ni veïns i l’atractiu és pujar al castell i les muralles per albirar centenars de quilòmetres de natura de les terres de Granadilla i recórrer els carrers on una vegada va haver-hi vida.

RECOMANEM

El duc d’Alba va ordenar construir el castell de Granadilla al segle XV. Quatre plantes sense mobiliari però de racons amb història fins a enfilar-se per tenir unes vistes excepcionals.