“Veiem trens a vessar, però els auditoris continuen tancats”

Com ha concebut el concert d’avui?

En realitat no es tracta d’un concert pròpiament dit, sinó més aviat d’una actuació que vol amenitzar i complementar l’oferta gastronòmica dels Sabors d’Estiu que organitza el comú d’Escaldes-Engordany. No serà una sessió per ballar ni molt menys, simplement per escoltar i gaudir. I la recepta serà a partir de música dels vuitanta: jazz, funk, soul, i una mica d’electrònica suau més moderna.

Com entra un intèrpret clàssic al món de l’electrònica?

Jo hi vaig entrar a través del jazz, que m’agrada molt no tant com a intèrpret però sí com a melòman, i partir d’aquí vaig anar explorant tots els camins nous que el jazz portava. Sempre ha estat una música de fusió, i a partir dels anys seixanta i setanta aquesta fusió va ser cap a l’electrònica i totes les possibilitats que els instruments electrònics podien oferir. Des d’aquí vaig saltar a la música disco, i després a la música de club.

Com ha viscut aquests mesos d’aturada per la Covid-19?

Evidentment l’activitat s’ha frenat totalment, especialment en aspectes de la meva feina com el d’intèrpret freelance. En d’altres, vessants com el de l’ensenyament, ens hem pogut adaptar molt bé, amb classes en línia de l’Institut de Música d’Andorra la Vella. S’ha fet un bon seguiment dels alumnes i el resultat ha estat molt satisfactori.

El futur de l’aprenentatge passa per aquí?

Crec que podem extreure conclusions positives de tot el negatiu que tenim al voltant, en el sentit que podem fer entrar les noves tecnologies en l’àmbit de l’ensenyament musical a tots els nivells. Hem d’adaptar-nos als nou temps i crec que pot ser interessant.

I com veu l’àmbit de la música en directe?

Hauria de recuperar la normalitat al més aviat possible, amb restriccions i mesures de seguretat, evidentment, perquè el sector cultural ha estat un dels grans afectats per la pandèmia. Veiem trens i metros a vessar de gent, mentre en canvi auditoris i teatres continuen tancats. No ho puc entendre. Crec que s’hauria d’anar recuperant l’activitat de mica en mica i anar més enllà del 50% de l’aforament: amb mascareta obligatòria i adoptant totes les mesures i precaucions necessàries es pot donar cabuda a més públic amb tota seguretat.

Creu que hi ha cert menysteniment cap a la cultura?

Sí, considero que el sector cultural ha estat molt més castigat que, per exemple, el de la restauració, al qual ja es va permetre la reobertura tan bon punt va acabar el confinament. Auditoris de gran renom internacional han hagut d’aturar la seva activitat fins possiblement el 2021... això és molt greu i dona una mica la idea del paper que té la cultura en les polítiques públiques.