“El gran valor de la tradició és que és de tots i de ningú”

Com ha estat l’experiència de participar en un espectacle de circ?

Nilak és un projecte itinerant, sobretot per comarques on no hi ha gaires equipaments culturals, i a cada lloc cerca un lligam concret amb el territori. En aquest cas, cadascun dels artistes de l’espectacle va triar un tema de Tost per al seu número, i a partir d’aquí vam trobar la manera d’interactuar, tot i el poc temps per assajar.

La crisi cultural generada per la pandèmia ha afectat molt la presentació de ‘Tost’?

A l’estiu he pogut fer alguns concerts. A les meves actuacions estic sol a l’escenari; tenen un format íntim, i això hi ha ajudat.

Segons els mitjans especialitzats, ‘Tost’ és un disc de música tradicional; però no sona gaire a música tradicional.

La música tradicional és un patrimoni immaterial que és de tots i de ningú, aquest és el seu gran valor. És com la llengua, que també és un tradició que va evolucionant amb el temps i amb l’ús que en fem. Moltes de les cançons que cantaven els nostres padrins no eren per ser cantades davant un auditori, com fem ara. Si el context és diferent, la interpretació també ha de ser diferent.

Molts grups de música tradicional defensen que cal mantenir la fidelitat del repertori; no comparteix aquesta opinió?

Tinc molt respecte pel repertori tradicional, però trobo absurd voler reproduir-lo igual com fa un munt d’anys. Vivim en una època diferent a la dels nostres padrins, i no fer servir els recursos actuals a l’hora de tocar música tradicional em sembla una manera de condemnar-la al museu.

Al disc, de fet, hi ha arranjaments més propis de la música clàssica contemporània.

L’arranjament ha de ser un vestit a mida que no ofegui la cançó, i a partir d’aquesta idea he cercat en cada cas un equilibri de timbres que sigui agradable per a l’oient.

També hi ha un treball molt curós de la melodia.

La melodia, els girs mètrics, és la gran riquesa de la música pirinenca. La melodia connecta directament amb els sentiments, amb l’ADN col·lectiu que tenim a dins, i, per a mi, això és el més interessant.

A més de músic també porta endavant diferents projectes culturals, com l’Art a Pinyó i el festival Trama.

Trobo que està bé saber què hi ha a l’altre costat i mirar d’entendre els promotors culturals i la funció que fan. A més, és una manera d’enfortir els lligams amb el territori, i això és important per a mi.

A banda dels treballs que ha publicat en solitari, ha col·laborat amb grups d’estils ben diversos; és un músic tot terreny?

Cada vegada miro d’afinar més aquesta mena de col·laboracions i acceptar propostes perquè hi crec o perquè venen de persones a les quals els interessa la meva manera d’entendre la música.