“A la feina no t'has de deixar portar pels sentiments”

Per què es dedica a ser funerari? Com va sorgir aquesta feina?

Va ser un retorn a casa. La meva família té el negoci des de fa uns quants anys i tard o d’hora has de tornar al niu. Al final vaig decidir que era l’hora de tancar un capítol i ara fa uns dos o tres anys que m’hi dedico completament. Abans havia ajudat la família.

És una feina que per a molta gent seria difícil de fer. Què és el més fàcil?

Podríem dir que no hi ha res fàcil. Si he de dir alguna cosa serien els tràmits administratius.

I per contra, el més difícil?

El més difícil és el tracte amb les persones. Quan una persona es mor, els familiars no estan en el millor moment de la seva vida, ja que han perdut un ésser estimat. Has de tenir la capacitat de ser molt empàtic per calmar la persona sense deixar-te portar pels sentiments. Has de ser el més professional possible.

I ara amb la pandèmia de la Covid-19 tot això devia canviar. Com és un procés de dol sense poder-se acomiadar d’un familiar?

Va canviar completament. Quan el confinament era totalment restrictiu i es moria una persona, havies de fer entendre a la família que no se’n podien acomiadar. Alguns ho entenien de seguida i a altres els costava més.

Quan es va poder començar a sortir i els funerals ja es podien fer amb alguns familiars, ja era tot normal o també hi ha hagut canvis?

Quan es moria una persona malalta de la Covid-19, per exemple, estava totalment prohibit poder obrir el taüt perquè els familiars la poguessin veure per última vegada. A més, en ser una persona contagiada pel virus, el seu cos anava disposat dins d’una mena de sac especial que un cop tancaves ja no es podia tornar a obrir.

I vostès, els treballadors, com s’ho feien per seguir els passos normals en una funerària?

Normalment ja anem una mica protegits però amb la Covid-19 hem hagut de fer ús d’EPI, equips de protecció individual. A més a més, per seguretat nostra alguns passos que es fan normalment durant la manipulació del cos no els fèiem.

I quan els trucaven perquè hi havia hagut una víctima per culpa del virus, com ho gestionaven?

La veritat és que ha estat relativament fàcil. Més enllà de les mesures de seguretat, quan es tractava de persones que es morien o bé a l’hospital o bé al centre sociosanitari El Cedre, en aquests dos llocs tenien establerts uns bons protocols per facilitar-nos la tasca de traslladar el cos.

Ara encara és tot tan restrictiu?

Continuem amb les mesures de seguretat per prevenir el virus, però comencem a tenir una mínima normalitat.