Arnau Graslaub
“Ha estat un any dur i un orgull enorme guanyar”
Va ser un dels protagonistes del cap de setmana en proclamar-se campió d’Espanya cadet 16 anys. El biker de la Federació Andorrana de Ciclisme va fer un descens gairebé perfecte a Otívar (Granada) que el va convertir en el primer andorrà a guanyar un títol nacional al país veí
Primer andorrà que guanya un títol nacional a Espanya.
Un orgull enorme. Estic molt content i, en part, sorprès. Cap andorrà no ho havia aconseguit mai i ser jo el primer i, d’alguna manera, haver fet història és per estar, realment, molt feliç i molt satisfet. A més, no ha estat un any fàcil, amb la Covid i les lesions que he patit, així que tot plegat té molt de mèrit.
Amb el pas dels dies, com ho vas paint?
Ara em trobo més tranquil. Al principi va ser flipant, molta alegria, sobretot els primers dies, però ara ja més serè penso que el descens d’Otívar i el campionat d’Espanya és passat i hem de pensar en els propers reptes. Hem d’anar per més i no quedar-me en això.
Per si el títol fos poc, vas acabar el 29è absolut.
Un gran resultat, sens dubte, perquè hi havia més de 140 corredors. Vaig fer un temps de 2’59” a la final i, a banda d’aconseguir guanyar la categoria, estar a prop de gent que competeix a la Copa del Món em dona forces per aconseguir més coses.
Com ara quines?
Des que vaig començar a agafar la bici un dels meus somnis sempre ha estat el de veure’m fer un descens a la Massana en una Copa del Món a casa. Ara, que ja passo a júnior, vull fer Top-10 en Copa del Món. Em vull marcar aquest objectiu.
A mesura que anaves baixant ja veies que era un descens per estar a dalt.
Quan anava baixant i veia que no cometia cap errada, portava un bon ritme, ja veia que podia ser un gran descens. El més difícil és al principi, però quan baixes i veus que tot va bé penses: “Ja queda menys i està anant molt bé.” Tenia el pressentiment que ho havia fet bé, però també que ho podia haver fet millor.
Millor encara? Però si vas guanyar!
[Riu] Ja, ja ho sé, però vaig cometre una errada al final que gairebé em costa la sortida del circuit. Afortunadament va sortit tot molt bé.
Entenc que no esperaves guanyar el títol.
Esperava tenir opcions i confiava en les meves possibilitats, perquè dues curses abans vaig estar a França, que és de nivell de Copa del Món, i vaig obtenir molta confiança. Quan vaig guanyar vaig pensar: “Per fi!”, i tenia la sensació de la feina ben feta.
Aquest campionat té més bon gust després d’un any molt dur.
Sí. Ha estat un any molt complicat per a tothom, pel tema de la pandèmia, i em vaig trencar dos ossos, un amb operació inclosa. A més, quan ja estava recuperat, després de quatre mesos, em vaig tornar a trencar i vaig perdre bona part de l’estiu. Vaig anar a Granada a veure què podia fer i va sortir de la millor manera.