Xènia Mourelo
“M'agradaria rebaixar una mica més el rècord nacional”
Plusmarquista nacional dels 3.000 metres obstacles. Va començar practicant rugbi, després triatló i des de fa uns anys amb el CAVA atletisme a les pistes, disciplina en què aquest estiu va aconseguir un rècord d’Andorra.
Com va començar en el món de l’atletisme?
Va ser gràcies a la parella, que també va introduir-se a l’atletisme. Jo ja corria perquè feia, i encara faig, algun triatló en l’àmbit amateur i la meva parella va apuntar-se al CAVA i em va dir que m’hi animés. Vaig anar a provar-ho i tot i que vaig patir una mica em va agradar.
Abans havia fet altres esports?
Sí, havia fet rugbi, però vaig patir una lesió greu de clavícula amb tres operacions i vaig decidir deixar-lo.
Acostumada a entrenar sense parar, com va portar l’aturada durant la pandèmia?
Va ser complicat perquè a més marxàvem de vacances a un lloc per entrenar bastant com és Lanzarote. Al final ho acceptes perquè era en l’àmbit mundial, però va ser dur.
I com s’ho va fer?
Amb la parella vam entrenar tant com ens va ser possible a nivell indoor. A casa tenim un rodet de bici, cinta, no, tot i que ens hauria agradat, i també fèiem exercicis dins de casa. A més, quan ja podíem sortir a córrer a dos quilòmetres de radi teníem pujades i vam agrair-ho.
I com va ser la sensació després de tornar al tartan?
Va ser dolenta pel que fa a sensacions perquè em notava molt lenta, m’ofegava molt ràpid amb la mascareta, i els primers dies van ser una mica durs.
Va tornar per la porta gran amb el rècord nacional dels 3.000 obstacles. S’ho esperava?
No, la veritat. El meu entrenador m’ho havia plantejat abans del confinament, però jo no me n’havia fet a la idea ni havia entrenat específicament. Vaig dir de provar-ho però no m’ho esperava perquè no l’havia preparat bé.
En aquest sentit, imagino que es veu encara molt marge de millora.
Sí, i tant. Ara m’ha agradat, tot i que la prova és molt patidora. Tinc ganes de fer tècnica per poder millorar una mica i fer una mica més de velocitat a veure si puc rebaixar-lo més.
Es planteja intentar l’assalt a algun altre rècord nacional?
Ara mateix no perquè hi ha molt nivell i ho tinc més complicat. El que veia més factible era aquest i com m’apunto a tot vaig dir-li a l’entrenador que anava a provar.
Alterna pista i asfalt. On es troba més còmoda?
Em trobo millor a l’asfalt, sobretot perquè quant a cap la pista és molt més dura perquè tota l’estona és el mateix, mentre que a l’asfalt és més distret, em passa més ràpid i no pateixo tant.
Es marca algun objectiu o somni properament?
Pel que fa a l’atletisme m’agradaria rebaixar una mica més la marca del rècord nacional dels 3.000 metres obstacles.