“El panorama musical al país té una salut excel·lent”

Com s’endinsa en el món de la música?

Des de ben petit sempre havia tingut instruments musicals a casa. Havia tocat el piano de forma autodidacta i va ser la meva primera inclusió al món de la música. Més tard, l’any 1992, vaig entrar a formar part de la Coral Sant Antoni de la Massana i vaig descobrir que tenia dots per cantar, així que tocant i cantant vaig compondre les primeres cançons i vaig anar editant.

Quina radiografia fa del panorama musical andorrà?

El panorama musical andorrà té una salut excel·lent. Hi ha molta docència dedicada a l’ensenyament de la música a través dels conservatoris a escoles privades i això fa que es creï molt planter i tinguem molt bon nivell. A banda, hi ha tota la feina que fa la Fundació ONCA. Per tant, estem a l’altura o fins i tot en un nivell superior pel que fa a altres països. Com a exemple, aquí tenim artistes professionals de la talla de Persefone o Lluís Cartes.

Com s’ha obert camí?

De fet, jo no considero que m’hagi obert cap camí, sinó que el públic andorrà és molt generós i tot el que surt de casa ho cuida molt. No m’he guanyat cap reconeixement, sinó que simplement li dono a la música el que sento amb els ànims d’expressar allò que tinc.

Considera, doncs, que existeix una receptivitat per part del públic andorrà?

El que es fa Andorra, a diferència d’altres llocs, és que es consumeix el que es produeix aquí. Per exemple, les festes majors s’han salvat pels grups de país.

Així doncs, la pandèmia també ha suposat una oportunitat per a aquests grups...

Per descomptat, però han tingut la sort d’estar en el moment adequat en el lloc oportú. Aquest any s’ha hagut de tirar de producte nacional perquè el de fora no podia venir i aquí hi ha hagut una oportunitat per descobrir-ne molts. Ara bé, la prova de foc és si l’any que ve aquests grups tenen continuïtat. Per tant, haurem de veure si els promotors de festes majors confien veritablement en aquests grups perquè tinguin un lloc.

Demà tornarà a tocar a l’Auditori Nacional d’Andorra i gairebé ha penjat el cartell de ‘sold out’. Què s’hi pot trobar el públic?

El que es trobaran és un artista totalment entregat al públic perquè es puguin endur un trosset de pell de mi. Farem un concert bastant íntim a nivell d'instruments perquè sobresurti el missatge més que la lletra. I, per sort o per desgràcia, m’ha tocat reobrir l’Auditori Nacional, que és el temple de la cultura musical d’Andorra. Per tant, apel·lo a la gent que vingui per un compromís amb la cultura de casa nostra en un moment en què no podem deixar de viure-la per culpa d’una pandèmia que malauradament ens acompanyarà durant molt de temps.