“'Homo sapiens' invita a repensar la nostra societat”

Qui és aquest ‘Homo sapiens’ que dona títol al seu relat?

És un home sense nom que decideix abandonar l’estil de vida actual i tornar als orígens per viure com els nostres primers avantpassats. Però en aquest viatge vital anirà descobrint que la seva decisió tampoc no està exempta de problemes.

Com ara quins?

Com la soledat, el materialisme, el mal ús de la tecnologia...

El que explica suggereix una mena de Robinson Crusoe del segle XXI.

Més aviat es tracta d’algú que s’adona que no encaixa en aquesta societat líquida (com deia Zygmunt Bauman) en què vivim, i vol cercar un món amb valors més sòlids. I aquesta recerca és alhora una invitació al lector per reflexionar sobre diverses qüestions de la nostra realitat.

El protagonista persegueix una utopia o el relat té un to més aviat nihilista?

És una barreja de totes dues coses. Per un costat, el protagonista es veu immers en un model social que li provoca un estrès cada cop més angoixant, i la solució que troba és en certa manera una fugida cap endavant. Però, d’altra banda, aquesta decisió el durà a haver de sobreposar-se a problemes que mai abans no s’havia plantejat.

Com va sorgir la idea del relat.

Va ser durant les setmanes de confinament, per pures ganes d’escriure. Vaig recuperar del calaix un conte de fa un parell d’anys i vaig trobar que valia la pena treballar més el text i aprofundir en els principals temes que proposa l’argument. I el resultat va ser un relat completament nou, amb un to més profund i més reflexiu.

La seva primera novel·la, ‘L’estació de Vicksburg’ (2016), la va publicar amb 40 anys.

Des de ben jove m’ha atret la idea d’escriure, però mai no trobava el moment de posar-m’hi de debò. Fins que vaig estudiar Humanitats, que és una carrera en la qual aprens sobretot a redactar, perquè has d’escriure molts treballs. I va ser aleshores que a mesura que escrivia m’anava motivant més i més. I així és com finalment vaig enllestir L’estació de Vicksburg, a partir d’un treball que havia fet sobre el tràfic d’esclaus.

I després va guanyar el premi Guillem de Belibasta amb ‘La filla de la Lluna’, i ara ha estat premiat a Organyà per ‘Homo sapiens’, tots tres textos ben diferents entre si.

Idees en tinc; però amb dos fills petits i la feina com a professor el que em segueix faltant és temps.

Quins són els seus referents literaris?

M’agrada molt Jaume Cabré pel domini que té de la llengua. Si em dedico a escriure és, sense cap mena de dubte, per la seva influència, sobretot després de llegir Les veus del Pamano.