“Cal fer noves prospeccions per trobar més jaciments”

La manera com els va arribar el fòssil deu haver fet més difícil el seu estudi, és clar.

La identificació i l’estudi ha estat força més complicat del que és habitual perquè quan es va recuperar estava molt malmès. Això ha suposat dedicar entre un any i mig i dos anys només a restaurar les restes fòssils, bona part de les quals són ossos molt petits i fràgils que s’han de manipular amb molta cura.

Quan diu que és un exemplar únic, es refereix al jaciment, al país o a tot el món?

És un exemplar únic perquè no n’hi ha cap altre al món.

I com és això, amb tants llocs on s’han trobat restes fòssils d’una antiguitat semblant?

Quan parlem de fauna prehistòrica cal fer l’esforç d’imaginar com vivien aquells animals en el seu entorn natural. Avui dia no ens sorprèn que a cada hàbitat hi hagi una fauna determinada, amb espècies que potser no es troben a altres llocs; en canvi, quan parlem d’animals prehistòrics ens costa fer aquesta distinció.

Com és que al jaciment de Coll de Nargó tampoc no s’havia trobat fins ara cap resta d’aquesta espècie?

Els fòssils amb ossos són rars al jaciment de Coll de Nargó, possiblement perquè l’entorn no n’ha afavorit la conservació. Tot i així, sí que s’han trobat restes fòssils (algunes dents, per exemple) d’altres espècies de cocodrils de la mateixa família.

Per què l’han batejat com a ‘cocodril ogre’?

Quan es descobreix una nova espècie se li acostuma a posar el nom del lloc on s’ha trobat. En aquest cas, però, com que hem trobat indicis que les cries de dinosaures eren part de la seva dieta, li hem posat el nom pensant en els ogres de les rondalles, que solen cruspir-se els nens petits.

Aquesta nova espècie ha modificat la idea que tenien del paisatge d’aquestes contrades durant el mesozoic?

No gaire, però sí que ha enriquit la idea que teníem de l’ecosistema de la zona. I també ens ha fet replantejar-nos la història evolutiva dels sebècids. La majoria de restes d’aquesta família s’han trobat a Amèrica del sud i tenen una antiguitat d’uns seixanta milions d’anys. El fòssil de Coll de Nargó té 71,5 milions d’anys.

Així, és un avantpassat de les espècies de la mateixa família trobades a Amèrica del sud?

Cal estudiar-ho amb deteniment. Una altra hipòtesi és que hi hauria hagut un avantpassat comú més antic d’origen africà.

Hi ha expectatives reals de noves troballes a Coll de Nargó?

Hi ha diversos llocs on pensem que pot haver-hi més fòssils. Ara estem en un punt en què cal un treball de planificació per tal d’endegar una nova fase de prospeccions que ens obri la possibilitat de trobar nous jaciments.