Patrick Pelegrina
“El meu somni és disputar uns Jocs Olímpics”
Té els rècords d’Andorra dels 50 i 100 esquena i dels 100 estils. 19 anys. Compagina la natació amb la carrera d’enginyeria informàtica i, a poc a poc, recupera la normalitat d’entrenaments i competicions després del confinament per la Covid-19.
Com va començar en el món de la natació?
Doncs em ve de família, ja que era un costum, i als sis anys ja vaig començar a nedar a Ordino.
Havia fet algun altre esport?
Sí, al principi compaginava la natació amb alguns altres esports, però no se’m donaven gaire bé, i finalment vaig decidir quedar-me a la natació.
I quan va començar s’esperava seguir nedant 13 anys després?
No hi pensava gaire, la veritat, però per una part sí i per d’altra no. No ho tenia clar perquè és una decisió important i implica dedicar-hi molt temps.
Com va portar el confiament sense poder entrenar-se al seu medi?
Sí que va ser dur perquè no podíem nedar, però jo vaig seguir fent entrenaments de físic en sec, i feia el que podia com anar a córrer o a casa.
Com va ser el dia que va poder tornar a nedar?
Va ser estrany a nivell tècnic perquè després de tant de temps va costar agafar bones sensacions a dintre de l’aigua. Però de mica en mica vaig anar recuperant sensacions i t’hi tornes a acostumar.
Després d’uns mesos, ha pogut tornar a l’estat de forma d’abans del confinament?
Gairebé estem com abans. Falta agafar una mica més de tècnica dins de l’aigua. Crec que no m’ha costat tant agafar el ritme com m’esperava, però encara falta un puntet.
Imagino que tot el que ha passat els ha trencat la temporada.
Sí, sobretot pel tema de competicions, perquè n’hi havia moltes de planificades i des del març i fins que van obrir les piscines ningú va poder entrenar a l’aigua.
Precisament sense poder competir s’han fet durs els entrenaments a nivell mental?
Sí, va ser complicat. Però la part bona és que permet que a les següents competicions podràs fer millor marques perquè has pogut entrenar-te molt més temps. En canvi, si les competicions són més properes, no pots et entrenar tant.
Per si la pandèmia fos poc, aquí no tenen piscina de 50 metres.
Sí, és complicat perquè ara mateix no en tenim cap i això és difícil per a nosaltres. La majoria de competicions importants són en piscina de 50 metres, i encara que no ho sembli, notem una gran diferència perquè no té res a veure. Ara no estem acostumats a la piscina de 50 i quan hi anem se’ns fa molt llarga a nivell de viratges i és una sensació diferent.
Quins objectius es marca a curt termini?
La Copa d’Espanya amb el CN Lleida a finals de desembre.
Quin és el seu somni?
Com quasi tots els esportistes, disputar uns Jocs Olímpics.