Christian García
“Tinc molt clar que el gol no va ser meu, va ser de tots”
Al llindar de la finalització del partit de la sub-21 contra Anglaterra no va tenir millor ocurrència que definir de vaselina el gol de l’empat davant d’una selecció, l’anglesa, en què són tots professionals. La gesta tricolor anirà sempre lligada a l’atreviment i la sang freda del jove central de la UE Santa Coloma.
Christian García
S‘ha de ser agosarat, eh?
(Riu) Una mica, sí. Quan arribes allà i has de decidir què fer no penses si és el porter d’Anglaterra o d’una altra selecció. Només pensava en la millor opció per fer gol i aconseguir-ho d’aquella manera va ser un cop a la taula, una manera de demostrar que s’ha de tenir en compte Andorra.
Què li va passar pel cap en aquell instant?
No tenia cap més sortida. Ja m’arribava el defensa anglès i tenia al porter a pocs metres. Vaig decidir picar-la i, per sort, va sortir bé i va acabar a dins. Sabia que si intentava tirar-la per un costat o aniria fora o el porter l’aturaria.
Un gol per a la història i bogeria total al minut 92.
Em van dir de tot (riu). Tenien clar que l’únic que podria fer quelcom així era jo, una acció tan inconscient i sent el rival que era i el minut que era. Bàsicament em van felicitar i em van repetir que si estava boig.
Això és tenir personalitat.
És la meva, soc així. Si surt bé, perfecte i si no, mala sort, però em va sortir així. Reconec que tinc una personalitat una mica especial i sóc molt impulsiu. Potser en la mateixa situació un altre jugador no decideix definir amb una vaselina però soc així i ho vaig fer.
Ara li demanaran un gol a cada partit.
(Riu) Espero que no! La gent ha de mirar qui som, d’on venim i el treball que hi ha darrere d’aquest empat. Tant de bo surti això mil vegades més, però no a mi, sinó a la resta de companys. Cada oportunitat que tingui per fer quelcom semblant ja veig que pot sortir bé.
Comenta que el seu va ser un gol de tots.
Totalment. Que ningú pensi que el gol va ser només meu, va ser de tots. En aquell esprint tenia els bessons a les orelles i ho faig per la samarreta i el país que defenso. L’equip som tots i per haver fet el gol, no soc l’amo ni molt menys. Va ser un partit de 10, tothom va fer una tascat impressionant, des dels jugadors fins a l’staff i tot el que envolta la sub-21. Ens fan sentir futbolistes professionals i som amateurs. Només tinc paraules d’agraïment per als meus companys perquè sense ells no hagués arribat a aquella pilota mai a la vida.
Sou conscients ja del que heu aconseguit?
Sabem que no hem fet res, però que tampoc ha estat casualitat de fer un bon partit. Som amics tots, ens coneixem des de petits, portem molts anys jugant junts i aquest és un gran avantatge. El gran objectiu de tots nosaltres és poder arribar a l’absoluta.
La selecció anglesa està valorada en 267 milions d’euros.
(Esbufega) Això ho diu tot! Ara, també li dic que al camp no hi ha milions. Sé que és un tòpic però és ben cert, que som 11 contra 11 i no importen els diners. Defensar un país i un escut és més gran que un grapat de milions.