“No arribar a un acord amb la UE seria inassumible per a tots”

Ve de lluny. Tinc una tradició andorrana de més de 30 anys, el primer llibre va ser el 1986, quatre anys abans que s’aprovés l’acord duaner, i des de llavors hi tinc molta relació. Andorra és un país que estimo i la UE m’apassiona.

Quin anàlisi mostra en el vuitè llibre sobre les relacions?

Aprofundeixo en la tercera fase del procés, que és l’acord d’associació. Fa cinc anys que la UE i Andorra estan negociant aquest estadi i en aquest període només hem avançat en l’acord sobre la lliure circulació de mercaderies, que accepta 30 anys de període transitori per al tabac i manté el règim de franquícies.

Afirma que el Principat ha seguit una estratègia asimptòtica.

Sí. Andorra sap on va i sap molt bé que no li interessa ser membre de ple dret, vol estar-hi a prop i que es respectin les especificitats.

Què ha suposat la pandèmia del coronavirus en les negociacions?

La Covid-19 ha suposat una pausa i Andorra ha sabut utilitzar-la bé, ja que la secretaria d’Afers Europeus ha aconseguit la reapreciació d’Andorra. Hi ha hagut una pausa de quasi dos anys per les eleccions al Principat, la pandèmia i el canvi de negociadors, però aquest temps s’ha invertit molt bé per acabar de convèncer els negociadors nous que s’han de respectar les especificitats dels petits països del territori.

Quan creu vostè que finalitzarà el procés d’acostament?

Jo crec que l’acord amb la UE acabarà el 2023 amb un referèndum. En els pròxims tres anys hi ha tres estats veïns, Portugal, Espanya i França, que seran presidents del consell de la UE i aquests països també estan d’acord a acabar les negociacions i volen que acabin bé. A més, Andorra està cridant molt l’atenció dels negociadors.

Què comportaria que no s’acabés el 2023?

Si no s’ha acabat el 2023, la situació podria acabar molt malament. El cost de no arribar a un acord seria inassumible per tots els actors i no hi ha marxa enrere.

Considera que algun dia arribarà l’adhesió plena?

Sí, crec que sí, però no ho veuré. (Riu) Ara mateix Andorra no podria contribuir en el pressupost comunitari tal com ho ha de fer un Estat membre. Al Principat no li convé entrar a la UE fins que aquesta canviï la seva forma de ser i es converteixi en una federació amb polítiques pròpies.

Creu que hi ha algun factor millorable en les negociacions?

Bé, una cosa que puc dir és que els negociadors de l’etapa anterior sempre feien sessions en què només indicaven a Andorra el que havia de fer, ells portaven el ritme, i ara la secretaria d’Afers Europeus té més clar que vol portar més el timó de les relacions.