“Segons quin objecte vulguis fer la fusta t'hi ajudarà o no”

R. P.- Cadascú té el seu propi entorn de treball. Jo estic a cavall de Barcelona i la Cerdanya i en Max també té taller a la Cerdanya.

És a la Cerdanya, doncs, on es van conèixer?

M. M.- No, va ser en unes jornades a Barcelona, fa uns sis anys, i en fa dos que vam assajar una experiència semblant, però amb menys peces. Ara hem treballat en aquesta nova col·lecció, més completa, que presentem a la Seu per primer cop.

Hi ha cap rerefons competitiu en la interpretació que cada un fa de les obres de l’altre?

R. P.- De cap manera. Aquesta forma de treballar ens dona l’oportunitat de fer peces que d’una altra manera potser no faríem, perquè haver d’interpretar la proposta de l’altre ens obliga a fer un estudi més profund de cada objecte.

M. M.- I alhora és també una manera d’intentar superar les limitacions del torn per aprofitar al màxim les propietats de la matèria primera i trobar la forma en què cada tipus de fusta s’expressa millor, perquè això és el que dona valor i sentit a la peça.

El tipus de fusta condiciona l’objecte que es pot treballar al torn?

R. P.- El tipus de fusta no t’hi obliga, però depèn del que vulguis fer t’hi ajudarà o no. Això es pot apreciar molt bé a l’exposició: no hi ha res pintat; les fustes estan tractades només amb olis i ceres naturals que, en algunes peces, ajuden a destacar els cercles del tronc d’on s’han extret com un element artístic singular i únic d’aquell objecte.

Amb el seu treball, reivindiquen una funcionalitat que altres materials, com ara els plàstics, han manllevat a la fusta?

M. M.- No fa pas tant que a moltes llars es feien servir vaixelles i estris de fusta. El que nosaltres fem, però, tot i que hi ha peces perfectament funcionals, se centra més a treballar la fusta des d’una recerca artística. De vegades podem tenir una soca al taller durant mesos sense posar-la al torn, fins que veus clar quin objecte et suggereix.

Per què es presenten com a torners i no com a fusters?

M. M.- Perquè són dos oficis ben diferents. L’ofici de torner va estar a punt de desaparèixer amb la serialització del treball a les fusteries. Sortosament no va ser així i els darrers anys està recuperant la importància que havia tingut temps enrere.

On s’aprèn l’ofici de torner?

R. P.- El més habitual és començar amb algun torner amb prou experiència en l’ofici i després anar completant la formació a diferents tallers.

Abans de treballar com a torners, a què es dedicaven?

M. M.- Jo soc geògraf i tècnic de medi ambient. Ara ja estic jubilat.

R. P.- Jo soc enginyer de sistemes i ho compagino amb el torn.