“Em vaig inspirar en la situació que vivia a casa”

En què et vas inspirar per escriure el microrelat ‘Mudança’?

Em vaig inspirar en la situació que estava vivint a casa. L’any passat els pares es plantejaven marxar a viure fora d’Andorra i a mi, per una banda, em feia il·lusió, però, per l’altra, tenia por i vaig decidir plasmar el que sentia en paper, el batibull d’emocions que m’envaïen en aquell moment. Tot i que al final tan sols va ser una idea i no ens hem acabat mudant.

Una història personal. De què tracta el text?

La història se centra en les emocions d’una persona que ha de marxar a viure a fora, ha de fer una mudança i, per una banda, ho vol deixar tot enrere i començar de nou, però, per l’altra, vol conservar les petites coses que l’arrelen al país on viu.

Et vas imaginar arribar a ser una de les guanyadores del concurs?

En cap moment pensava que arribaria a guanyar, el vaig fer de pressa, en una setmana. El meu professor era l’únic que sabia què m’estava passant i em va aconsellar que ho escrivís per sentir-me millor, i al final he estat una de les afortunades.

És la primera vegada que et presentes a un concurs literari?

No. Ja em vaig presentar a un concurs de microrelats del Carnet Jove, però en aquella ocasió no vaig guanyar. En aquest, com que era un treball obligatori de l’escola i ens revisava l’escrit el professor, he tingut més sort.

D’on sorgeix la passió per l’escriptura?

Des de petita sempre m’ha agradat llegir i a la meva mare també li agrada molt. Llavors ella m’ha inculcat aquesta banda lectora. Considero que si t’agrada llegir i ho fas constantment a l’hora d’escriure és molt més fàcil i gratificant.

Et planteges dedicar-te a l’escriptura com a professió?

Bé, potser m’agradaria escriure un llibre algun dia, en més d’una ocasió m’ho he plantejat, però no sé si acabarà sent una realitat. De moment m’ho passo bé escrivint relats a l’escola, m’enriqueix.

Llavors, quines són les teves aspiracions de futur?

Encara no ho tinc clar, però penso que vull fer una professió en la qual pugui ajudar la gent, un gran nombre de persones que realment ho necessitin. Una de les meves aspiracions seria formar part de les Nacions Unides per poder aportar un granet de sorra a l’ajuda comunitària perquè molta gent en necessita.

Què et va aportar el període de confinament pel coronavirus?

La quarantena em va aportar temps, que vaig poder invertir a dedicar més temps a la literatura i l’escriptura. Com que estava a casa i tenia bastant temps lliure podia esprémer-ho al màxim, a més, a l’escola també ens feien escriure i llegir molts textos per millorar la comprensió lectora.