Joan Lluís Pons
“És una concentració llarga, però és positiu el lloc on som”
Està realitzant una concentració en alçada al Pas de la Casa amb la selecció espanyola. 23 anys. Ja va ser olímpic a Rio 2016, on va aconseguir un vuitè lloc als 400 estils que li va valer un diploma, i el seu objectiu és repetir l’any vinent a Tòquio i mostrar-se més competitiu a la gran final
Joan Lluís Pons
No és el seu primer cop a Andorra, no?
No he estat a Andorra la Vella, a Encamp, i aquí, de concentració al Pas de la Casa, és el segon cop.
Serà un mes d’estada. No es fa dur?
És de les més llargues que hem fet, però és positiu el lloc on estem perquè a altres llocs estàs molt tancat, en canvi aquí pots sortir a fer un cafè, o fins i tot a la biblioteca del centre a estudiar i això ajuda a portar-ho millor.
L’entorn és magnífic.
Sí, i també veus molta gent no esportista, i crec que això és positiu. A més, també és positiu estar a prop de casa perquè es pot baixar en algun moment a fer algun examen o pràctica.
Imagino que ha estat un any complicat.
Sí, jo vaig fer la preclassificació per als Jocs al desembre i estava concentrat en alçada quan va saltar l’estat d’alarma a Espanya, i l’aturada d’entrenaments i cancel·lació dels Jocs, va ser dur. Ara ens hem adaptat a la situació, i el més dur és no poder competir perquè em costa fer períodes llargs d’entrenament sense provar-me a la competició.
Tenia la mínima per a Tòquio, però la federació va decidir anul·lar-les, i s’haurà de tornar a guanyar ser als Jocs.
Va ser una sorpresa perquè esperàvem que es mantingués la pre-classificació perquè nosaltres vam complir quan tocava i sembla que ara no serveixi per res.
És optimista per tornar a aconseguir-la?
Sí, des que la FINA va obrir el període he nedat quatre cops per sota del temps, i la mínima només és un pas perquè els meus objectius van més enllà.
El fet de ser una temporada olímpica condiciona tot el pla d’entrenaments?
Sí, perquè és més dur i hi ha molta més exigència i, per exemple, m’he hagut d’agafar menys assignatures a la universitat.
Va ser olímpic a Rio. Què recorda?
La veritat és que va ser una experiència que em va marcar molt.
Esperava aconseguir diploma?
No, però estava allà, vaig tenir una cursa bona, ho vaig aprofitar i vaig entrar a la final, tot i que no la vaig competir com volia perquè no tenia l’experiència que necessitava. Ara faig un cicle olímpic per poder nedar-ne una altra i ser més competitiu.
Com ha evolucionat en aquests cinc anys?
Aquella final em va donar molta confiança, igual que el bronze a l’Europeu del 2018. He agafat molta experiència i també he canviat de centre d’entrenament.
Es pot somiar amb una medalla olímpica?
M’agradaria, però no em torturo perquè no depèn només de mi.