Manel Fernàndez

“Miro enrere i els 30 anys m'han passat, fins i tot, ràpid”

Va ser nomenat president de la Federació de bàsquet l’any 1990, en substitució de Teodor Armengol. Després de 30 anys al càrrec dona el relleu a Joaquim Tomàs, fins ara vicepresident, i que va ser escollit per unanimitat durant l’assemblea celebrada aquesta setmana.

“Miro enrere i els 30 anys m'han passat, fins i tot, ràpid”Arxiu

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

És diu ràpid, eh? 30 anys de president.

Si vol que li digui la veritat, si miro enrere, m’han passat molt ràpid i tot. Hem tingut la gran sort d’anar avançant etapes a mesura que podíem, hem incorporat noves seleccions a competir, el tema del 3x3, i si veus que les coses van funcionant i tens un cert èxit, tot és molt més fàcil.

Molts records.

[Esbufega] Moltíssims! No sabria amb quins quedar-me. Tots són molt bonics i importants en el seu moment, per la repercussió que van tenir. A més, després, moltes d’aquestes fites, derivades d’aquelles accions, han pogut tenir continuïtat.

Amb què es queda d’aquestes tres dècades de mandat?

Ja li dic que és complicat escollir. Per exemple, recordo que l’any 1991, només set mesos després d’accedir al càrrec, ja vam organitzar el bàsquet als Jocs dels Pettis Estats i no s’havia organitzat mai res aquí a Andorra.

Va ser el tret de sortida de tot.

Sí, perquè després van venir, entre el 92 i el 94, la lluita per poder competir a nivell internacional com a federació. Vam haver de picar molta pedra i vam poder participar en el primer campionat d’Europa, el que era la Copa Promoció FIBA de l’època. I, a més, l’any 96 Andorra va acollir una assemblea de la FIBA i la gent va marxar encantada.

I l’any 1997, el primer campionat d’Europa a Andorra.

Exacte, el que actualment és conegut com a Divisió C. Va ser de categoria júnior i tot un èxit amb la medalla de plata aconseguida. L’any següent va arribar l’or.

Sentia que era l’hora de donar el relleu?

Marxo satisfet de la feina que hem fet, sincerament. 30 anys donen per millorar i millorar molt. La trajectòria que hem dut a terme durant aquests anys, amb tot un equip i una sèrie de gent darrere, és per estar molt content. A més, amb gent que he de destacar com el Jaume Tomàs a la direcció tècnica o la Bea Soldevila com a suport imprescindible amb les competicions i altres tasques. Sense ells no hauríem fet el 90 per cent de les coses que hem fet, li puc assegurar.

Joaquim Tomàs semblava destinat a ser president.

Ja fa temps que m’ho vaig plantejar. El 2016 ja li vaig proposar però ell encara no estava decidit. Durant aquests quatre anys ja hem treballat amb el Joaquim per arribar a aquest punt. Fa poc li vaig fer la pregunta: “Vols ser president?” i ell em va dir que sí. A partir d’aquell moment jo ja ho tenia molt clar.

El 3x3 ha estat la seva gran aposta.

Sens dubte. I tot va sortir de punyetera casualitat, com moltes coses a la vida. El llavors president de la FIBA, Yvan Mainini, ens va confessar el 2010 que el 3x3 era un regal per als petits països i ens vam posar en marxa...

tracking