Jordi Giné
“Ara podem enviar animals a centres d'altres països”
Reforçant la presència internacional. Dirigeix l’Hospital Món Veterinari. Coincidint amb el 18è aniversari, el centre acaba d’integrar-se a la xarxa AniCura, que engloba 350 clíniques de 13 països europeus.
Què és AniCura?
Es tracta d’un grup d’hospitals veterinaris que va començar als països nòrdics per una qüestió de la tipologia de negoci, perquè en aquells països hi ha grans centres que fa anys que funcionen, mentre que al sud d’Europa tradicionalment hi ha clíniques més petites. Fa dos anys, el grup va començar a integrar també centres del sud d’Europa.
Com va anar el procés per entrar-hi?
Tot va començar ara fa un any i mig. Van venir a entrevistar-se amb mi, a conèixer el centre i les instal·lacions, i van veure que tot plegat encaixava força amb la seva filosofia de treball i d’entendre la professió... Així que vam acordar que Hospital Món Veterinari s’integraria a la xarxa, procés que va culminar el 14 d’agost.
Què implica formar part d’AniCura?
Per una banda, garanteix formació i accés a molta informació, i això facilita l’aprenentatge continuat tant dels veterinaris com dels auxiliars. Després, implica també facilitats davant avaries de maquinària: agilització dels serveis tècnics, de reposició dels aparells... I el punt més important és que, en formar part d’una xarxa de grans hospitals, ara podem enviar animals d’aquí a seguir en centres d’altres països tractaments que, per la baixa casuística, no es fan a Andorra.
Per exemple?
Per exemple per fer una radioteràpia podem adreçar-nos a un hospital suís de referència, o per a una intervenció cardíaca tenim també un centre pioner al nord d’Itàlia. D’aquesta manera optimitzem molt els serveis als animals: si hi ha alguna cosa que no es pot fer al país garantim que hi ha algun altre lloc amb aquests serveis. De la mateixa manera, nosaltres podem acollir animals per fer tractaments que en centres d’altres països no fan. L’entrada a AniCura coincideix amb la majoria d’edat d’Hospital Món Veterinari.
Què destacaria d’aquests 18 anys?
Sobretot el capital humà que tenim. Vam començar dos veterinaris i una administrativa, i ara hi ha 22 persones. I haig de remarcar que pràcticament no hi ha hagut rotació: hem anat incorporat treballadors que s’han anat quedant. Per tant hi ha gent que també acaba de complir els 18 anys al centre. Han circulat molts rumors sobre els animals domèstics amb relació a la crisi de la Covid-19.
Què n’ha de dir?
Sempre que hi ha hagut un tema sanitari desconegut s’ha fixat la mirada en als animals de companyia, i això no ha estat una excepció. És impossible que un gos o un gat ens transmetin la malaltia: està demostrat que els gossos en són incapaços i els únics casos descrits en gats han estat en laboratoris, en el marc d’experiments científics i amb càrregues virals molt altes.