“Ens dediquem a fer el pastís que no t'imagines”

Tot va començar com un hobby més pels amics i després vam començar a rebre més demanda, tot va anar a través del boca-orella. Va arribar un moment en què vam decidir crear una empresa, al principi teníem un pis i després vam llogar un local perquè funcionava bé. Tenim una cafeteria i hi fem aniversaris. Penso que el projecte va néixer cap al 2012 i ho vaig crear juntament amb la Meri Delgado. Actualment en formem part l’Anna, la Marta, la Paula i jo.

Quina és la seva feina?

Fer el pastís que no t’imagines. El més xulo és quan fem una creació única i personalitzada. No n’hi ha cap d’igual a banda dels unicorns que ara estan de moda o quan ho estava Frozen, que tens poc marge per variar.

També fan pastissos per a alguns restaurants i cafeteries.

Sí, en fèiem per al Nostrum, per a l’Illa, també per a les pistes d’esquí. Les mesures restrictives pel coronavirus ens han afectat molt perquè com que tot està tancat, venem molts menys pastissos.

També els deu haver afectat amb l’activitat de la cafeteria i amb els tallers.

Ara no podem fer res de tot això, preparar aniversaris per quatre persones no ens surt a compte. El que és maco és que vinguin nens i que siguin un grup perquè utilitzem molt material. La nostra activitat s’ha reduït a fer enviaments a domicili dels pastissos personalitzats, amb fondant, xocolata, flors naturals, amb algun missatge personalitzat... En vam fer un que tenia la forma d’un Rolex i semblava de veritat o una bossa.

Hi ha algun pastís que recordi especialment?

Vam fer un pastís d’1,65 metres, que ens el va encarregar el motorista Àlex Rins per a la seva parella, li vam posar llums per dins i tot. Per fer un pastís així necessitem dos o tres dies.

Quins tipus de pastissos la motiven més?

Els projectes grans són els que ens agraden, és el més xulo. També ens agrada fer pastissos normals, però és més monòton. Els pastissos grans són més divertits perquè el client arriba amb una idea però no sap ben bé el que vol i nosaltres ho fem realitat. És molt gratificant, el millor és fer feliç la gent, acaben súper contents.

Com es va endinsar en el món de la pastisseria?

Vaig estar vivint molt temps a l’estranger, als Estats Units, i em cridaven molt l’atenció els pastissos que tenien allà, però mai no vaig fer res. Va ser uns anys després que vaig començar a provar-ho i, com que em sortia bé, em vaig apuntar a un curs i vaig fer-hi alguna formació. Ara és anar mirant quines són les modes. També fem pastissos típics americans com el Carrot Cake o el Red Velvet, que no tenen decoració, però estan súper bons. En tenim de molts gustos i són diferents dels que pots trobar als altres llocs.