“Si cada individu és únic, el tractament que rep també”

El concepte de medicina integrativa (IM) designa l’ús simultani de medicina convencional i medicaments alternatius: homeopatia, fitoteràpia, oligoteràpia, acupuntura... La medicina integrativa reuneix així diversos enfocaments mèdics complementaris i combina diverses pràctiques terapèutiques.

En què es diferencia de la medicina convencional?

La diferència fonamental és que cada pacient es tracta de manera personalitzada. Si cada individu és únic, el tractament que rep, que es defineix d’acord amb l’historial familiar o personal, o el passat clínic, també ha de ser-ho.

Quines aplicacions té la IM en el camp de l’otorinolaringologia?

En la meva especialitat, moltes: En otologia, totes les formes d’otitis, problemes d’audició o vertigen. En rinologia, els diferents tipus de rinitis, i en laringologia, la laringitis aguda o crònica.

La medicina integrativa és apta per a totes les franges d’edat?

Es pot aplicar, per descomptat, a tots els grups d’edat, però voldria destacar els resultats gairebé miraculosos obtinguts en nens que presenten nasofaringitis, amigdalitis o otitis serosa recurrents, que comporten dificultats escolars per pèrdua auditiva. La MI evita, a més, la ingesta repetitiva d’antibiòtics d’acció efímera, que disminueixen també les defenses. Això explica la recurrència de certes malalties.

Els pacients desconfien encara de les medicines alternatives?

Sens dubte, però per quins motius? Pot ser per l’absència d’un diagnòstic correcte establert per un metge real amb l’equip adequat, o per l’automedicació amb productes adquirits sense l’assessorament mèdic adient.

Com intentaria convèncer els escèptics?

Els recordaria, per exemple, que Luc Montagnier, premi Nobel de medicina el 2008 pel descobriment del virus de la sida, va demostrar l’activitat física i biològica de l’alta dilució homeopàtica. Com podem parlar d’efecte placebo en nens o animals quan aquest mètode és utilitzat per pediatres o veterinaris?

La crisi del coronavirus està deixant de banda altres problemes sanitaris?

Les conseqüències ja són palpables a França, on es desprogramen operacions no vitals o es diagnostiquen un bon nombre de casos de diabetis, patologies cardíaques i càncers que afectaran l’esperança de vida dels pacients.

Què podem fer mentre no hi ha vacuna?

A més del confinament, la clau està en l’estimulació immunitària. A l’edat mitjana, durant les grans epidèmies, tampoc hi havia vacunes, i l’única resposta era la immunitat. Avui dia tenim molts productes que ens poden ajudar, sempre amb l’assessorament del metge o farmacèutic.