Alba Reguant
“Hem perdut la intel·ligència a la cuina i a la compra”
Autora de la tesi doctoral sobre l’impacte de la nutrició esportiva en el medi ambient 36 anys. Nascuda a Pal. Té una llicenciatura en Farmàcia per la UB i una diplomatura en Nutrició Dietètica Esportiva a Pamplona. Va rebre una beca Fulbright i té un màster de la Universitat de Colorado.
“Hem perdut la intel·ligència a la cuina i a la compra”
En què consisteix la seva tesi?
El tema de la tesi és la inclusió de la sostenibilitat en la nutrició esportiva. I després hi ha una part molt específica sobre l’impacte mediambiental en què vam analitzar el centre d’alt rendiment del Comitè Olímpic dels Estats Units. I aquesta part, més experimental que requereix una metodologia més complicada sobre l’anàlisi del cicle de la vida, va des del naixement, passant per la producció agrícola o ramadera, fins al processat d’un tall de carn per exemple, l’empaquetatge i el cuinat o l’emmagatzematge a casa.
Quines conclusions va obtenir?
Assumint la hipòtesi que l’impacte dels atletes és superior al d’altres poblacions en tenir uns requeriments més alts d’energia, hem vist que el 73% del contingut proteic del plat prové d’animals. I això és excessiu. Certament les proteïnes d’origen vegetal són les més difícils de digerir i no estic dient que cal ingerir un plat de cigrons abans d’anar a entrenar, però sí disminuir les quantitats de proteïnes animals.
Confronta llavors el rendiment de l’atleta amb la sostenibilitat del planeta?
L’objectiu primari d’un atleta és que la dieta sigui adequada perquè pugui guanyar medalles, però no podem oblidar la sostenibilitat. És una població que és una icona, que inspira la societat, i ha de donar exemple amb aliments més sostenibles.
Quins són aquests aliments més sostenibles?
Depèn de moltes variables perquè no existeix la dieta ideal, però et puc dir els que no ho són pas i hem de limitar, no dic eliminar. Em refereixo a productes d’origen animal, sobretot carn vermella i làctics. També tenen un impacte elevat els productes congelats, enllaunats o processats, o fins i tot els que vinguin de molt lluny i ho fan en avió, com poden ser per exemple el mango que trobem al supermercat.
L’alimentació s’ha de basar en productes de proximitat?
No podem menjar sempre pomes de Lleida, però hem d’orientar-nos cap a aliments de proximitat i que també siguin de temporada. I són coses que ja hem sentit moltes vegades però ens costa molt fer el canvi. Si Messi ens ho digués potser li faríem cas...
I per què creu que ens costa?
És per falta d’educació nutricional de base. Totes les famílies han de fer un esforç perquè hem perdut la intel·ligència a la cuina i a la compra. Avui en dia ho volem tot ràpid i fàcil, quan un àpat cuinat amb estima i lentitud i menjat en bona companyia no té color respecte a un àpat processat i preparat. Tots sabem que el canvi climàtic existeix i si ens despistem serà irreversible. Hi ha certs conceptes que no tenim interioritzats quan individualment tenim molt poder perquè de nosaltres depèn cada dia que el menjar que hi ha a taula sigui sostenible.