Núria Samaniego

“El més divertit va ser conduir una ambulància”

Va participar al recapte d’aliments que la Creu Roja va organitzar el cap de setmana passat 48 anys, originària de Terrassa però arrelada a Andorra des de fa 25 anys. És propietària de l’hotel Roc de Sant Miquel i aprofita que encara no ha començat la temporada d’hivern per fer voluntariats

Núria SamaniegoJ. F.

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Des de quan és voluntària de la Creu Roja Andorrana?

Hi vaig contactar dimecres per col·laborar amb la col·lecta d’aliments i aquesta ha estat la meva primera experiència amb ells. Tot i això, hi seguiré col·laborant sempre que pugui perquè ho porten d’una manera fantàstica i l’ambient que hi ha et fa sentir molt còmode.

Com va anar l’experiència?

Vam fer moltes hores, dissabte potser en vaig fer 12 i diumenge vuit més. Però ho fas perquè et ve de gust, tens temps i algú se’n beneficiarà. Ara m’estic organitzant per anar-hi un parell de vegades a la setmana. Jo tinc un hotel, però fins que no obrim al desembre puc muntar-m’ho. També tenen la secció de gent gran i potser m’agradaria agafar un padrí de referència i anar-lo a veure un cop o dos a la setmana.

L’atreu aquesta àrea.

Tinc molta afecció per la gent gran i ara més que mai. Amb tota la situació que estem vivint hi ha gent gran que s’ha quedat sense els centres de dia i es queden a casa sols perquè molts són vidus. Pobra gent, abans podien fer alguna mena d’activitat i ara ja no. Alguns tenen els fills a fora i penso que quedar-se sol potser és de les coses més angunioses per a la gent gran.

Quina tasca va dur a terme durant el recapte?

Dissabte em vaig ocupar de fer el transport. Primer vam anar a repartir totes les acreditacions i vam anar a veure els supermercats, jo feia les parròquies altes d’Encamp, Canillo i el Pas de la Casa. I després anàvem recollint els productes, cada vegada que hi havia un carretó ple hi anàvem i carregàvem els productes per dur-los al magatzem, on els classificàvem i els posàvem en caixes. A la tarda ja vam fer el relleu i em vaig quedar al magatzem organitzant els productes. Hi havia molt bon ambient, ens ajudàvem molt tots i hi havia gent de totes les edats. No tothom vol perdre un cap de setmana de solet en un magatzem, però nosaltres sí.

I va ser tot un èxit, més de vuit mil quilos, oi?

No t’ho podràs creure: moltes coses venien pesades des del supermercat amb un inventari fet però si no arribava el menjar al magatzem i s’havia d’apuntar cada producte quant pesava i teníem una noia que anava sumant producte per producte, tot manual. Ens vam quedar tot el diumenge sumant l’inventari. Penso que és una campanya que es farà dos cops l’any perquè no només és ara que hi ha famílies vulnerables, cada vegada n’hi haurà més i no només per la Covid. És una iniciativa genial perquè tothom hi pot col·laborar i han estat molt generosos. És extraordinari.

Va haver de conduir una ambulància, tenia experiència?

Va ser el més divertit, és xulíssim (riu). Sempre he portat cotxes molt grans i amb remolc. No vam posar la sirena, no ens deixaven.

tracking