“Als anys 60 es pensava que el 2020 ja tindríem bases lunars”

Tot i que el coneixem principalment com a escriptor de ciència-ficció, primer de tot era científic. Per això crec que el seu vessant més important va ser el de divulgador de temes científics, però també d’història. Va ser molt polifacètic.

Quins temes li interessava més tractar?

Qüestions com l’exploració de l’espai, la física nuclear o la química... De fet, Asimov es va doctorar en química, tot i que després va deixar la investigació. Això no va impedir que els seus textos divulgatius tinguessin bona acollida. Sabia explicar-se molt bé,amb un llenguatge planer i intel·ligible.

Va treballar en una època en què la ciència tenia prestigi.

Sí, va començar a escriure a principi dels anys 40 i durant aquesta dècada i les dues següents la ciència i la tecnologia van avançar molt ràpidament. El progrés estava molt ben valorat.

A diferència d’altres autors de ciència-ficció, la visió d’Asimov sobre el futur sembla més positiva o optimista.

Sí, ho era, però al mateix temps va ser conscient de les dificultats inherents a la tecnologia. De fet, aquest és l'eix central de la seva sèrie, molt coneguda, sobre els robots. Què passaria si la intel·ligència artificial s'escapés de les mans dels seus creadors?

La qüestió segueix sobre la taula avui dia?

I tant! Només cal veure el debat que hi ha amb aplicacions com els cotxes autònoms. Si considerem la primera llei de la robòtica d’Asimov (“els robots, per damunt de tot, han de protegir la vida humana”), la primera cosa que el ciutadà normal i corrent desitja és que, si algun dia hi ha cotxes d’aquests circulant pel carrer, no li passin per damunt.

Ara que ja vivim en el futur d’Asimov, podem fer balanç de quines de les seves prediccions s’han complert i quines no?

Malauradament, molts dels avenços que ell va preveure no s’han materialitzat. Per exemple, en intel·ligència artificial no ens trobem ni remotament on ell va imaginar-se. I el mateix passa amb l'exploració de l'espai. Als anys 60, tal com anaven les coses, es pensava que el 2020 ja tindríem bases lunars o a Mart.

Per què s’ha deixat tant de banda la cursa espacial?

Primer, perquè és molt car. I després, perquè les organitzacions públiques necessàries per enviar naus a l’espai havien de ser cada vegada més grans i amb més burocràcia. I els funcionaris amb responsabilitat de tirar endavant els projectes tenen tendència a ser cauts, no volen jugar-se-la. Ara, com s’ha vist amb Elon Musk i Space X, sembla ser que el futur de l’exploració espacial està en mans privades. Els resultats, de moment, són molt bons.