Lluís Casahuga
“El paisatge sonor convida a buidar el cap de pensament”
Ha creat una obra sonora a la Casa de la Muntanya d’Ordino sobre els hàbitats de la muntanya. 33 anys. Escaldes-Engordany. Especialitzat en sonoritat aplicada a la música i amb un màster en composició electroacústica. Emprenedor de les noves avantguardes de creació musical des de la natura.
En què consisteix Hàbitats d’Andorra?
Aquesta obra és una instal·lació composta per quatre paisatges sonors que estan inspirats en quatre hàbits representatius d’Andorra: alta muntanya, boscos, aquàtic i rural. És una aproximació artística al personal per recrear ambients d’una forma diferent de les sonoritats dels hàbitats d’Andorra.
I com s’aconsegueix representar aquests sons?
En el procés creatiu vaig començar amb una recerca documental i vaig buscar informació que vaig extreure del CENMA i els parcs naturals, Andorra Sostenible, i el ministeri de Medi Ambient. Quan vaig tenir la documentació vaig fer la selecció dels hàbitats, perquè n’hi ha molts més que aquests quatre. Jo simplement he fet una reducció i a partir d’aquests hàbitats he establert unes localitzacions i m’he centrat en els parcs naturals. I a partir d’aquí he anat fent un estudi sobre el tipus d’espècies que m’hi podria trobar, és a dir, extraient el so de mamífers. d’amfibis, rèptils i aus i també d’elements inanimats com la fusta, la pedra, l’aigua o el vent.
I com capta aquests sons?
El que faig servir és un equip que està basat en una gravadora digital portàtil. A més vaig equipat amb uns auriculars i una sèrie de microfonia que em permet gravar sons a curta, mitjana i llarga distància, ja sigui amb format monofònic, estereofònic o envoltant. L’objectiu final és donar més realisme i submergir més l’espectador.
M’estic preguntant què ha estudiat per arribar fins aquí...
Doncs jo soc guitarrista de formació clàssica. I durant la carrera m’ha interessat molt tot el que és l’àmbit de la tecnologia. Tot el bagatge científic ha marcat molt la meva trajectòria artística. Em vaig especialitzar en sonoritat aplicada a la música i després vaig fer un màster en composició electroacústica. Totes aquestes formacions postuniversitàries es basen en les noves avantguardes de la música i la creació musical.
És prou concret aquest camp...
Forma part de la música occidental culta, l’àmbit més experimental. Però com sempre, les avantguardes no són el més popular.
I a més ho connecta amb la natura...
El fet de ser d’aquí ha influït en la meva educació a la muntanya. Des de petit m’han ensenyat a anar al bosc i tinc un bagatge sobre la natura prou personal. El paisatge sonor és una disciplina basada a captar sons d’un espai en concret i mostrar-los d’una manera transformada.
Per tant, no és una reproducció sinó una interpretació...
El paisatge sonor en si no té per què implicar una reproducció realista, sinó que contempla la manipulació dels materials perquè sigui entès com un aspecte filosòfic que convida a buidar el cap de pensament.