Marta Paixà Pavón
“Vaig poder gravar a l'UCI i estava amb el cor encongit”
És una de les creadores del documental ‘13.03.2020’ que s’estrena avui per ATV. 38 anys. Nascuda a Reus, fa catorze anys que viu al Principat. La seva trajectòria professional passa per Ràdio Televisió d’Andorra, on el darrer temps ha treballat per un documental sobre la pandèmia.
Marta Paixà Pavón
Com va sorgir la idea de fer un documental sobre la gestió de la pandèmia i la seva afectació al Principat?
La idea va sorgir perquè els primers dies de tancament jo estava a casa, que acabava la baixa de maternitat. Quan vaig tornar a la feina vaig palpar el que estava passant i el que comportava per a Andorra.
Quin era el seu objectiu?
El meu objectiu era plasmar aquells moments d’incertesa. És un documental d’actualitat, del que està passant ara mateix però sobretot el 13 de març, que és l’inici de la gestió i quan ens conviden a quedar-nos a casa. S’hi poden veure imatges de quan encara no anàvem amb mascareta i no guardàvem distància. En aquell moment no sabíem el que estava passant.
I com l’ha plantejat, és a dir, com s’estructura?
Per diferents blocs. Hi podrem veure l’inici de les mesures que es prenen i també la reacció que tenen les persones. En un segon bloc podem veure com s’organitza l’hospital en aquell moment amb una corba que anava creixent de manera molt bèstia. Després també es parla sobre les mesures econòmiques i la decisió de fer tests massius. Finalment, l’últim bloc tracta sobre les fases de desconfinament. Tot això ens ho expliquen els protagonistes de prendre aquestes decisions. No hi ha una veu en off, no hi ha ningú extern que ho expliqui.
Quines imatges podrem veure?
En el documental veurem unes imatges que no hem vist. Jo mateixa vaig tenir l’oportunitat d’entrar dins l’UCI juntament amb un fotògraf del Govern, en Carles. Estava amb el cor encongit. En veure aquells professionals treballant sense parar i poder estar al costat de pacients amb ventilació mecànica, vaig estar uns dies en xoc.
El documental té missatge?
No hi ha un missatge en si. Tot és un missatge perquè veus Andorra tancat, Andorra aplaudint i com la gent va reaccionar. No és una conclusió final, és simplement explicar el que es va viure. No és un documental d’una cosa passada, és una cosa de plena actualitat.
És un treball que presenta dinamisme o és més aviat pausat?
Té ritme i també té colors. Hi ha un moment de més incertesa, que tot passa més pausat, també hi ha un moment més emotiu. A partir de les mesures hi comença a haver més de vida i color, també amb els tests massius. El desconfinament, que és una mica tornar a la vida, és el més viu.
Està pensant a fer altres projectes semblants?
La veritat és que ara no treballo amb un altre projecte d’aquesta mena. En aquest hi hem deixat molt esforç i molta energia en poc més d’un mes, a part de la part de guió i escaleta. Hi hem treballat un equip de persones, com l’Oliver Jaen en la redacció o el realitzador, l’Ignasi Llobet.