“Creure i crear són conceptes fonamentals de la banca”

Diria que segons com són els processos més complicats perquè la marca potser és el capital més sensible en termes de comunicació que té una companyia, i més una marca tan arrelada com aquesta. S’ha d’entendre bé el que es busca i les necessitats tampoc no són senzilles perquè calia mantenir Andorra però no mantenir-la. No podem deixar de ser Andorra perquè ho som, però al mateix temps hem de ser un banc internacional, per tant, ha de ser una marca que funcioni fora.

I arriba la solució.

Quan la vam trobar ens va semblar que sempre havia estat allà. I normalment quan es produeix aquest fenomen, que ocorre poques vegades, tens la sensació que has encertat. Sona natural, estem buscant que ens traslladi la sensació de pionerisme, d’innovació, d’un banc que es transforma per adaptar-se als temps i que d’ajuntar Crèdit Andorrà surti Creand, que és justament el verb que explica això...

Crear sembla un concepte allunyat teòricament d’un banc.

És justament el contrari. Crec que perquè la banca ho hagi fet malament en alguns casos no té un per què atacar la categoria. Ara ho veurem. Sense una banca responsable com garanteixes que els diners per a la reconstrucció del món vagin a qui han d’anar? Crec que creure i crear són conceptes fonamentals de la banca. En finançament s’ha d’entendre el projecte, les possibilitats que té i tenir el valor de recolzar-lo. És molt creure i molt crear perquè d’aquí sorgiran els projectes que reconstruiran i construiran.

Prescindir d’un concepte associat al banc com és el de crèdit és un risc?

No som pioners en això. Santander i Sabadell han prescindit del banc, BBVA són quatre lletres que ja no saps ben bé que representen... Crec que el que fa un banc avui transcendeix el que hom entendria merament per banc.

Amb 30 anys de carrera, multitud de premis, campanyes que perduren a la memòria... Tot això ja dona un bagatge per saber quin serà el retorn?

Suposo que trenta anys de carrera et donen dret a sentir que les teves intuïcions no van desencaminades normalment. Ara, també hem tingut ficades de pota i les seguirem tenint. William Bernbach, que és com el sant patró de la publicitat moderna, deia als clients: “Els adverteixo que la publicitat no és una ciència.”

Com marcarà la pandèmia la publicitat?

Cec que s’ha accelerat un procés, hem arribat al 2030 el 2020. La pandèmia està provocant una certa sensació d’emergència mundial en què crec que no s’ha de comunicar gaire. Les marques no haurien d’aprofitar la pandèmia per treure benefici; és un moment més aviat de fer, de donar suport, d’ajudar i no tant de dir coses.