“Per canviar la societat ens hem de sentir incòmodes”

Des que vau començar el 2011, quina evolució ha seguit el servei que oferiu gratuïtament als joves?

Al principi va costar una mica, sobretot perquè els joves no sabien amb qui es trobarien. Però els darrers anys, gràcies en bona part al boca-orella, s’ha anat generant un clima de confiança molt maco que afavoreix un diàleg molt obert amb el jovent.

Quines són les qüestions que us plantegen més sovint?

Principalment, temes relacionats amb el coneixement del propi cos i amb els canvis normals en l’adolescència.

Ha millorat qualitativament l’educació sexual del jovent?

Actualment hi ha moltes vies d’informació a l’abast de tothom, però no totes les informacions que s’hi troben són correctes. Una conseqüència d’això és que educació sexual de debò n’hi ha molt poqueta, i seguim repetint encara els vells mites de sempre.

La meitat de nous casos de VIH a Lleida el 2019 es van detectar gràcies a la feina que feu. Quan es detecta un nou cas, el més difícil és comunicar-ho als pares?

Amb l’evolució dels tractaments, el VIH ha esdevingut pràcticament una infecció crònica. Hi ha persones que es fan la prova per por a estar infectats, perquè han seguit conductes de risc, com tenir relacions sexuals sense preservatiu; d’altres perquè han canviat de parella i volen estar segurs abans de començar la relació... En tot cas, la persona a qui se li detecta la infecció no té cap obligació de dir-ho a ningú si no vol.

Tampoc als pares?

Si no vol, no. I hi ha molta gent que prefereix fer-ho així per por al rebuig social.

En aquests casos, els oferiu algun tipus d’acompanyament?

Si ho volen, i depenent de cada cas, després d’una conversa prèvia els posem en contacte amb centres especialitzats, tant pel que fa al tractament de malalties infeccioses, com en casos d’addicció als estupefaents, o a l’alcohol, que també és una droga malgrat estar socialment acceptada.

Als tallers per al professorat que vau organitzar el 2019, el 82 per cent dels assistents eren dones. A què obeeix una majoria tan aclaparadora?

Reflecteix el fet que al professorat cada cop hi ha una proporció més alta de dones, i encara és més acusada a l’educació en edats primerenques.

Una proporció tan gran de professores no hauria d’ajudar a desmuntar els vells mites de sempre que dèiem abans?

El problema és que hem estat educades en el mateix model. Es va avançant de mica en mica, però és un procés molt lent. Per canviar com a societat ens hem de sentir incòmodes, adonar-nos de què fem malament i impulsar un canvi que ha de començar des del moment mateix de néixer.