“Noto que, a poc a poc, vaig creixent com a àrbitre”

Estic molt content de com està anant tot, la veritat. Crec que estic fent petites passes, de mica en mica, que m’ajuda a poder consolidar-me en aquest apassionant món de l’arbitratge.

Des que vas començar a arbitrar, sempre has fet les passes naturals.

I molt fermes. Tot està anant rodat, però està sent una carrera traçada a poc a poc i amb bona lletra, amb passes petites però constants. Noto que vaig creixent, em trobo més segur a nivell personal en l’arbitratge i tot sense fer passes de cop ni, aparentment, gaire grans. Tot al seu temps.

Present al Prequalyfiers del Mundial 2023 a la seu de Matosinhos, a Portugal.

Hi han participat Bielorrússia, Albània, Portugal i Xipre, tot en una seu bombolla. Ha estat una bona experiència, tot i no haver pogut dirigir cap partit. Es gaudeix d’una manera diferent perquè no hi ha públic i li treu ambient i una de les parts més boniques de l’esport, però es guanya en control i seguretat.

Primer àrbitre andorrà a dirigir a la Categoria A de la FIBA.

Vaig xiular el meu primer campionat fa tres estius, categoria femenina sub-18. Més tard he pogut xiular un partit de seleccions absolutes femenines i ara, per primer cop, tenia l’oportunitat de dirigir seleccions masculines. El 2017 vaig convertir-me en àrbitre 3x3 i de 5x5 i ara xiulo, preferentment, partits de LEB Or i Lliga Femenina.

Aquella final als Jocs dels Petits Estats de San Marino...

A nivell de seleccions és un dels millors records que tinc perquè va estar molt bé. A nivell de clubs, recordo xiular finals de lligues de categories inferiors i d’un especialment, un Almansa-Estela de Cantàbria de Lliga EBA per pujar a LEB Plata.

La figura de l’arbitratge sempre s’ha vist amb distància.

Cada cop passa menys, per sort. De mica en mica s’està escurçant la distància entre l’espectador i el jutge, amb les noves tecnologies o amb l’augment d’informació al voltant de com treballa i què fa un àrbitre. La nostra tasca és que se’ns vegi com a esportistes, que és el que realment som.

Estàs en aquell punt on pots viure de l’arbitratge?

No, ni molt menys. És encara un repte i en el punt i nivell on em trobo no es pot viure encara de l’arbitratge tot i que sí que és un bon complement.

LEB Or i Lliga Femenina. Per a quan l’ACB?

La gran pregunta! [riu] Evidentment és una cosa que em fa molta il·lusió però no depèn de mi. La part que sí que pot dependre de mi la intento seguir treballant i esforçant-me per veure si pot arribar algun dia aquesta oportunitat. Gaudeixo dels meus partits i si arriba, benvingut serà.