“Des de petit em tirava i em rascava les cames”

Sempre m’ha agradat el futbol i el futbol sala. El veia per la tele, m’agradava i em va arribar l’oportunitat amb l’Enfaf quan tenia 16 anys.

És porter de sempre, o és d’aquells que comencen de jugador de camp i acaben anant cap a la porteria?

Des de sempre. El meu pare era porter, ho va intentar amb el meu germà i jo ja des de petit em tirava i em rascava les cames. Més tard em van posar de jugador de camp a l’Encamp perquè hi havia molts porters i quasi m’hi quedo, però finalment vaig tornar a la porteria. En el futbol sala és molt agraït perquè també col·labores molt amb els companys amb el joc de peus.

Quina valoració fa de l’inici amb el CE Sant Julià?

Ens està costant. El tema de la Covid-19 és complicat per a tot­hom, en els esports et condiciona, i més si competeixes a un altre país com és el nostre cas. A més s’hi afegeix arrencar, parar, tornar-hi, i aquesta falta de constància ho fa tot més complicat encara.

Com està portant la incertesa amb tot el tema de la Covid-19?

És difícil. En el meu cas m’he de saltar alguns partits per la feina i costa. Normalment es desconnecta molt fent l’esport que t’agrada i ara és tot més complicat.

Quins objectius es marquen per a aquesta temporada?

Nosaltres encarem tots els partits anant per la victòria. Tenim un grup molt bo i també hi ha una bona pinya i estic segur que podrem anar millorant i sumant victòries.

Jugava a l’Enfaf i ha fitxat pel Sant Julià. Com va ser?

Sabia que hi havia un bon ambient, i amb la selecció, on hi ha uns quants jugadors del Sant Julià, te l’enganxen. Jo els coneixia a ells i ells a mi.

El pavelló de Sant Julià acostuma a ser dels calents. Com és això de jugar sense públic?

Venia amb ganes de poder jugar davant de l’afició del Sant Julià, que és molt maca i que sempre anima molt i és una passada, i és una llàstima. Als partits de baix hi ha una mica de públic i després quan tornes aquí es troba a faltar.

Vostè és internacional amb la selecció. Què significa representar Andorra?

Em seleccionen des de jove, quan tenia 18 anys, i la veritat és que és un orgull. No tothom pot dir que defensa el país amb una selecció i la veritat és que és increïble. Ara sembla que fins al 2022 no tindrem partits oficials i tinc ganes que arribin ja.

Ara tindrà nou tècnic al combinat nacional amb l’arribada de Talín Puyaltó com a seleccionador.

La veritat és que tinc moltes ganes de conèixer-lo.