Sergi Casabella

“La situació obliga a anar dia a dia i no pensar a llarg termini”

Un dels actius del país en la disciplina d’esquí de muntanya, afronta el darrer curs a ‘espoir’. 22 anys. Espera, almenys, repetir els mateixos resultats de la temporada passada. Tot i que és un any complicat no amaga la seva ambició de millorar i de somiar en el Top-30.

Sergi Casabellafam

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Per obrir boca, suposo que agraït perquè al final hagi arribat la neu.

Sí, i tant! Sembla que enguany la neu ha trigat una mica més a arribar, però tenint en compte que aquesta setmana donen previsions que nevarà cada dia s’ha de ser optimista dintre del que cap. Nosaltres intentarem, com sempre, adaptar-nos a la situació i trobar el millor lloc per entrenar.

Una temporada estranya.

Motivacionalment sempre mirem d’estar bé. Entrenem per poder competir i per això hem d’estar motivats. La gran diferència és que en lloc de mirar de cara a tota la temporada ho hem fer prova a prova i adaptant-nos a les circumstàncies. Ara la primera és en 15 dies i esperem que es pugui celebrar. Al final, la situació t’obliga a anar dia a dia sense mirar gaire a llarg termini.

El curs passat vas estar a un nivell esplèndid.

Espero, almenys, repetir els mateixos resultats aquest any o, fins i tot, millorar. M’he implicat al cent per cent tot l’estiu amb els entrenaments i ara falta veure si la feina feta dona resultats. De moment és difícil saber en quin punt estic o si estic millor que la temporada passada perquè no hem fet curses. Hem fet alguna prova però no és el mateix i hem de recuperar el xip de cursa.

Definir els objectius en un any així de complicat és difícil.

No s’ho pensi. La idea és comparar-me amb els millors i veure on soc. La categoria espoir està dins de la sènior i és una referència perquè competeixes amb gent de la teva edat, però estàs a la mateixa línia de sortida que qui guanya la Copa del Món.

Però suposo que s’imagina arribar a fer alguna cosa pel que fa a resultats.

Estar el més amunt possible. A Andorra som ambiciosos i ens marquem el Top-30 a sènior i potser algún Top-5 a espoir, però amb la mà al cor és difícil dir-ho ara mateix. Sempre apareixen corredors nous, molt forts, nova gent i molta guerra.

El Mundial a Andorra, al març. Fa una il·lusió especial.

Evidentment. El Mundial sempre aporta una motivació extra i que arribi a casa serà molt especial. Ara bé, també pot significar una arma de doble tall.

En quin sentit ho diu?

Per una banda te la vols preparar molt bé, estàs molt il·lusionat per fer-ho el millor possible i, per l’altra, això pot suposar tenir més pressió de la que toca. S’ha d’anar amb compte per no voler controlar-ho tot i que, al final, t’acabi de sortir tot malament.

Presentada la Copa d’Andorra, quina previsió té?

No tinc preferència per cap prova en concret perquè m’agraden totes, tot i que prefereixo les individuals. Les vertical també m’agraden però gaudeixo més les individuals, són més completes, més llargues i hi ha més canvis i més pujades i baixades.

tracking