“El més difícil d'actuar per a nens refugiats és anar-se'n”

Moltes, de fet. Tot el que diu és a l’espectacle, però se’n surt millor com a malabarista i com a clown, que és el que ha treballat durant més anys.

Mr. Alret també es presenta com un personatge excèntric.

Ho és. Tot i que durant els darrers mesos he pogut treballar més el personatge i ara és més contingut, més emotiu.

En quin sentit?

Tot el que li passa ho viu molt més, i això ha fet que cada gag hagi guanyat molt en matisos.

Algú que hagi vist l’espectacle fa un any, trobarà cap diferència si el torna a veure ara?

Tindrà la sensació que hi ha coses diferents, però no sabrà, o li costarà molt, identificar què ha canviat. Tret del més evident: que no m’acosto tant al públic, per tal de guardar la distància de seguretat i que tothom pugui gaudir-ne amb tranquil·litat.

Ha definit Mr. Alret com un espectacle de circ clàssic amb dosis de contemporaneïtat; quant n’hi ha, de cada ingredient?

Hi ha més circ clàssic, que és el que més m’agrada. No és que no m’agradi el circ contemporani, però no és el meu estil.

Va assistir a un taller sobre teoria del riure impartit per Jango Edwards; l’ha influït d’alguna manera en el seu treball?

No és qui més m’ha influït. Em sento més proper a la gent de Teatre Mòbil, amb qui vaig treballar quan començava; o amb el Marcel Gros... Penso que he tingut la sort de trobar la gent adient en cada moment per anar creixent en aquesta professió.

Amb Pallassos Sense Fronteres ha actuat per als infants de diversos camps de refugiats; com ha viscut aquesta experiència?

Ha estat brutal. Quan hi arribes et reben amb tant d’entusiasme com si fóssim els Rolling Stones. Se’t posa la pell de gallina i t’has d’esforçar perquè no se t’escapi una llagrimeta. Encara que el més difícil d’aquestes actuacions t’ho trobes quan has de marxar.

Per què?

Perquè se t’encongeix el cor de pensar que te’n tornes al teu món i els deixes allà, en unes condicions molt difícils. Després, al cap d’uns dies, recordes com jugaven a imitar el que feies a l’actuació i t’adones que també els has aportat quelcom d’important, fins al punt de canviar la manera com es comuniquen.

És en aquest sentit que defensa el valor del circ com a eina pedagògica?

El circ no és una activitat competitiva. Als tallers que fem per a la canalla, fins i tot als més breus, en què només oferim un petit tastet d’algunes tècniques, es fa ben evident que és una bona eina per millorar l’autoestima o l’esperit de cooperació, per exemple.