Júlia Márquez

“És un privilegi que apostin per nosaltres al sènior 5x5”

Component de la selecció femenina absoluta i jugadora del CB Nou Esplugues. 20 anys. Estudiant de direcció hotelera i una fixa en les convocatòries de 3x3. Celebra la reactivació del combinat 5x5, que ja es troba amb la vista posada en l’Europeu dels Petits Estats de Xipre.

“És un privilegi que apostin per nosaltres al sènior 5x5”FEDERACIÓ ANDORRANA DE BÀSQUET

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Uns dies per preparar l’Europeu dels Petits Estats.

I per entrenar-nos totes juntes i aprofitar els moments que tenim. Hem treballat tres dies durant les festes de Nadal i està tot el grup molt il·lusionat. Que s’hagi recuperat la selecció absoluta i poder-ne formar part és un honor per a mi. Feia anys que el combinat 5x5 no competia i que apostin per nosaltres és un privilegi.

La majoria de les jugadores viviu i competiu fora d’Andorra. Ha de ser complicat reunir-vos a totes.

Ho és, però totes tenim moltes ganes de veure com creix el projecte del bàsquet femení al país. La federació ha elaborat un pla de treball a alguns anys vista centrat en la preparació de l’Europeu dels Petits Estats i els Jocs dels Petits Estats d’Andorra. Saber que tenim marge per treballar i preparar-nos és força positiu i, evidentment, suposa un al·licient i una motivació per a totes nosaltres. Ara ja no tornarem a entrenar-nos juntes fins a les vacances de Carnaval i Pasqua.

Que hi torni a haver selecció ja és una gran notícia.

Una notícia boníssima, sens dubte. La base de la selecció ha de ser, tal com reflecteix la federació al projecte, fidelitzar les noies que ja practiquen el bàsquet i captar-ne de noves. La jugadora ha de tenir la gran motivació, com li comentava, de poder treballar amb tranquil·litat i anys vista per a un objectiu concret.

Quin ha de ser l’objectiu de la selecció?

Preparar-nos molt bé i competir. Sabem que som Andorra, som un país petit i jugarem contra seleccions molt grans i potents. No només de població, sinó d’alçada, d’edat i de força. La clau és donar-ho tot, deixar el llistó alt i acabar un torneig amb la sensació que no hem pogut fer res més. Vaja, competir al màxim dins del nivell a què podem arribar.

Algunes jugadores de l’absoluta porteu tota una vida jugant juntes, al 3x3.

Som totes de casa, ens coneixem molt bé i això és molt bo. Hem jugat juntes o amb altres ens coneixem dels partits del MoraBanc o de coincidir en les seleccions.

Aquella cistella a l’últim segon contra Alemanya al Mundial de la Xina 3x3 de 2017...

Va ser un punt d’inflexió. En aquell moment vam tenir clar que si treballàvem amb il·lusió i ganes i ens esforcem podíem fer coses importants. Si som constants podem posar en problemes Alemanya, França o seleccions potents i aquella cistella que ens va donar la victòria és un clar exemple.

Com portes no poder competir amb el teu club?

De vegades costa entrenar-se amb la motivació que es tindria sabent que el cap de setmana has de jugar. Al març quan va esclatar la pandèmia va ser un shock.

tracking