“Entre no fer res i entrenar sense partits, prefereixo això”

Als nens ja se’ls va explicar a principi de temporada que el tema de les competicions podia ballar, però que la gran sort era la de poder entrenar-se, perquè en qualsevol moment ens podien tancar a casa. És cert que els agradaria jugar, però ho van entendre bé i s’entrenen amb ganes.

És complicat motivar l’equip als entrenaments tenint en compte que no es juga?

Potser en algun entrenament ha costat, però hem insistit molt que qualsevol dia podem estar confinats, i com que quasi tot l’equip ho ha estat, quan tornen a la pista ho gaudeixen. Per tenir l’edat que tenen, ho han entès bé i ràpid.

I vostè com ho porta a nivell personal?

Els partits ajuden per veure quina és la progressió, però, com que ho han assimilat, també la puc veure als entrenaments. A mi també van confinar-me, i entre no fer res i poder entrenar sense fer partits, prefereixo això últim. A més, també estic amb en Xavi Luque [coordinador de la base], que m’està ajudant molt a preparar les sessions en aquestes circumstàncies tan diferents.

A més dels partits, ha canviat el seu dia a dia d’entrenador?

Sí, sobretot perquè hem hagut de rebaixar força els contactes, i també a nivell de càrregues pel fet d’entrenar amb mascareta. S’ha de controlar el ritme perquè és fa molt feixuc.

A vostès no els toca per categoria, però el club va impulsar les competicions internes per treure el cuquet.

Sí, només competeixen cadets i júniors degut al decret del Govern, però potser a la següent tongada ja podríem competir també nosaltres. Seria un gran pas, ja que si ara els nanos ja estan motivats, aquesta motivació augmentaria.

Porta anys a la base del MoraBanc. Com ha evolucionat?

Sobretot en la gent, perquè quan jo vaig arribar hi havia un o dos equips per categoria, i ara s’ha disparat, també amb ajuda de l’efecte de l’ACB.

Ja és mala sort que l’any amb més llicències no es competeixi.

És el fruit de la bona feina dels últims anys. Que la temporada amb més llicències sigui la post-Covid, diu molt perquè ningú ho ha volgut deixar enrere.

D’on ve la seva relació amb el bàsquet?

Vaig començar amb quatre o cinc anys a l’escola i dels 11 als 18 al club, i quan ho vaig deixar, el Jaume Tomàs em va proposar ser entrenador ajudant i aquí segueixo.

Com veu el primer equip?

Entre Covid i lesions no és el que voldríem, però estic content amb com estan reaccionant.