“De vegades estàs a classe i no coneixes el del costat”

Abans de començar a pintar, vam fer una sèrie de tallers preparatius en els quals vam fer diferents dinàmiques amb els alumnes. L’objectiu primordial és que es relacionin entre ells i es coneguin més, es vol potenciar els valors d’escolta personal i companyonia. Moltes vegades estàs a classe i no coneixes la persona que tens al costat, i a través de la pintura i el dibuix vam aconseguir que molts s’expressessin i trobessin un talent que no coneixien.

Quina edat tenen els alumnes?

Vam enfocar l’activitat als alumnes de segon d’ESO, però com que la Covid ens ho ha ajornat un any, ara ja estan a tercer; tenen uns 14 o 15 anys.

Com va anar el contacte amb el centre, la van venir a buscar?

Hi vaig anar personalment, em venia de gust fer alguna activitat amb alumnes de secundària perquè fins ara havia treballat amb els de primària. Em vaig posar en contacte amb el director, que va presentar la proposta a l’AMPA, que la va aprovar. Hi havia una paret a la cafeteria que volien transformar i van dir que els encabia la proposta. L’any passat feien el 50 aniversari del centre i es volien centrar en els objectius de desenvolupament sostenible.

I el gener passat van començar amb els tallers.

Sí, als tallers vam tractar aquesta temàtica i vam treballar dinàmiques que els permetessin conèixer-se a ells mateixos i els seus companys. Després vaig reunir tot el material que va sortir dels tallers i vaig dissenyar la proposta mural, amb tots els elements que havien aportat els alumnes. Van sortir moltes emoticones, que és el llenguatge actual, i expressaven sentiments amb les seves idees. I vam començar a plasmar-los al mur, ens quedava una setmana per completar-lo quan va aparèixer la Covid.

Per què incorpora dinàmiques per conèixer més els companys en les activitats?

Ho aporto a tots els tallers que faig perquè considero que a través de la pintura mural participativa ells fan una obra que, d’alguna manera, és comunitària. I si no coneixes la persona amb la qual estàs convivint, és molt difícil fer una obra col·lectiva. Així que l’eix principal és que es coneguin, que s’expressin i l’embelliment i el respecte vers l’espai on va l’obra.

Quines són les diferències entre treballar amb un grup de primària i un de secundària?

Hi ha més bloquejos a l’adolescència. Els nens tenen la part participativa molt activa, però els adolescents viuen en un simulacre continu, participen molt poc. Costa fer que siguin ells els protagonistes, es veuen fora de joc al principi. La resta, si fa o no fa, és el mateix, el llenguatge plàstic està molt poc present tant en infants com en adolescents.